TRANSCATALUNYA 2010

M'apunto a això de contar historietes, reptes i aventures vàries,...
Tot va començar a l'stage de la Molina quan li vaig fer el suggeriment al Xavi de fer la Transcatalunya 2010 organitzada per la botiga Probike de Barcelona. Al principi no ho tenia massa clar, perquè l'event estava molt a prop de l'Ironcat, però quan es van obrir les inscipcións i el vaig trucar, no va trigar molt en prendre una decisió. Així que, ens vam apuntar els dos.
La sortida era de La Molina on vam arribar el dissabte per fer nit en varis allotjaments de la zona. Ens aixequem a les 3:30 de la matinada amb la mateixa pregunta al cap que tots els triatletes ens vam fer alguna vegada: "Què coi faig jo aquí?". Esmorzar a les 4:00. A les 05:00 vam sortir 425 bojos de la BTT amb un frontal al cap i un llibre de ruta que gairabé no es veia.
Vam pujar per les pistes d'esquí fins arribar al Coll de Pal. Com que encara vas una mica dormit i tens el esmorzar recent penses que tampoc n'hi ha per tant. Després del Coll hi havia una bona baixada fins al C1 molt a prop de La Pobla de L'Illet on ens veiem obligats a parar per una punxada a la meva bici. Comencem la segona pujada del dia cap a Serra Fajabranca on la pluja ens va acompanyar una estona i arribem al C2. Ara comença una baixada molt llarga fins al C3 St. Maria de Merlès on ens esperava el dinar. Després del dinar vam fer una pujada dura d'uns 3Km i vam continuar amb un puja-baixa fins a C4 gairabé a Artés. Arribat a aquest punt jo no anava molt fi, però en Xavi i l'Ismael ( un amic de Xavi) mantenien el tipo. Artés ens va rebre amb pluja que va durar fins al C5. Jo continuava amb la meva crisi personal i en Xavi començava a mirar-me malament i insultar-me "por lo bajini", en canvi, l'Isma cada vegada estava millor ( i portavem 128Km). Després de fer una petita baixada començava l'última pujada forta del dia que acabava al C6 al desviament a Granera de la carretera a Sant llorenç Savall. En aquest control en Xavi ja començava a pensar en la meva familia gallega (encara que no ho deia). Baixem cap a Sant Llorenç i des d'aquí comencem la última pujada del dia fins arribar a Can Cadafalch. Ja gairabé estava fet, baixem al C7 que es trobava a Castellar del Vallès i després de passar uns corriols arribem al Riu Ripoll que ens porta cap al C8 a la frontera entre Barberà i Cerdanyola on es prenia el temps final de la cursa. Ja només quedava arribar a Sant Adrià del Besós borejant el riu. Tots plegats vam creuar la meta després de més de 14h sobre la btt on esperavan l'Uxía amb la Gemma i l'Armand amb l'Eva.
Us envio unes fotos perquè veieu que no és mentida.
Xavi, encara estàs enfadat amb mi i la meva familia per el embolic aquest? Sense rencor, ehhhhh,....
Àlex Batán

No vaig dormir res la nit del dissabte, no crec que fos pels nervis ja que estava molt tranquil. Per mi era una excursió de diumenge per la muntanya. La sortida espectacular, tipus les 24 hores de Lemans però tots pujats a les bicis. Estava tot fosc i nomès es veien els frontals i les lluns de les bicicletes ( l’ imatge era brutal, tot ple de llumetes que avançaven per la carretera cap a la Masella ). Un cop arribats al Coll de Pal el dia ja era clar, encara que el cel no estava una mica tapat. La pluja va fer acte de presència a la Pobla de Lillet però no destorbava, una mica ja que el llibre de ruta es mullava i es desfeia però era una pluja refrescant. Vam passar controls com si res, ja que anavem veint el que ens esperava. El millor control el del dinar, ja que l’ organització havia pensat en el café per desprès de dinar. No cal dir que els avituallaments eren d’ escàndol ( hi havia de tot i en generosa quantitat ). Un cop a Artés, el meu repte estava cumplint-se, ja que li vaig dir al meu cunyat David si arribo a Artés bé, acabo segur la prova. Allà ens va agafar una pluja abundant però no importava, ja que estavem a proa de casa ja. La sensació més extranya va ser quan em disposava a baixar cap a Castellar. Sempre havia passat per allà quan tornavem de Sant Llorenç, perà aquesta vegada era diferent, a les 5 de la matinada havia sortit de la Molina i a les 6 de la tarda estava a prop de casa i amb 170 km a les cames ( sobretot al cul, que ja no sabia a on seia ).

Experiència per no oblidar i sobretot l’ equip que vam formar a l’ aventura del diumenge. No ens vam perdre, ja que la coordinació i l’ experiencia dels dos companys que portava em van ajudar moltíssim. Àlex, et volia donar les gràcies per comentar-m’ ho això a la Molina a l’ hivern i haver-la fet amb mi. La veritat és que ho vaig passar una mica malamente però val la pena haver assolit aquest repte.

Salut.

Xavi