GAVA

dimecres, 26 de maig de 2010 | | | 0 comentaris |

El 23 de maig de 2010 23:19, Kevin ha escrit:

A Gavà un bon triatló, amb prop d'un miler de persones, repartides en distàncies olímpica i sprint. El recorregut força atractiu, natació a 2 voltes, fent el gir fora de l'aigua, amb una mar força tranquileta, una transició llarguíssima, el circuit de bici bastant ràpid, però amb bastants girs, rotondes (la majoria només marcades amb cons a terra, cosa que feia confondre una mica), i algun repetxó que feia força mal. La cursa a peu, a 2 voltes paral·lel a la platja, força animat, però havent de soportar la solana que ja queia.

Els triatletes del club allà presents, hem fet tots l'olímpic, però sortint en dues sortides diferents. A la primera, l'Àlex, l'Oriol i jo. L'Àlex ha nedat molt bé, i més tard hem sortit l'Oriol i jo, arribant junts a la transició. A boxes l'Oriol una mica marejat, i jo agafant la bici i a per feina, a veure si remuntava una mica. Tot i fer una bona bici, la llàstima de no haver atrapat a un grup força gran que haviem tingut molt a prop, i fent els 40kms amb un grup molt petit. A la T2 arribem l'Àlex i jo bastant juntets, i fem quasi tota la cursa a peu separats per uns 40 metres, i ens anem creuant i animant amb l'Oriol a cada volta. Amb els ànims de l'Anna i l'Oriol, fan que em vagi animant els últims kms i pugui retallar la distància que em portava l''Alex, i al final arribem els dos exhausts a l'arribada, separats només per 13 segons, i uns minuts després arriba l'Oriol.

A la segona sortida, en Joan Roig, debutant en la distància, fa una bona cursa, i aconseix acabar força content, i baixant de 3 hores. Poc després arriba el Javi.

Pel què fa a la classificació per equips, millor deixar-ho per a proves del circuit, ja que molts no comptaven com a que erem d'un club, i només surten 6 o 7 equips amb 3 components o més... Però nosaltres satisfets, de que hem fet un bon paper.

Una llàstima que l'Anna no hagi pogut còrrer avui, però ha estat allà fent de supporter i animant-nos a tots i fent algunes fotos. Gràcies!. Recupera't aviat, i a tornar-hi

Hola,

no gaire cosa a afegir a la cursa d'ahir.

La natació molt cómode, no se'm va fer gens pesada, i això que surtir de l'aigua per tornar a entrar no m'agrada gens.

En fi, vaig sortir bastant ben posicionat, com a Sitges, fet que em va facilitar trobar grups de bici ràpids i aconseguir una mitja superior als 35km/h, ara, pensava que havia fet un molt bon temps en bici i el Dani m'ha tret crec més de 3'.

La cursa a peu, ja s'havia que arribaria tocat i tot i que he aguantat bastant bé el ritme, no he pogut seguir al Dani quan m'ha passat quedant 2km. Ara, molt satisfet dels 46' i escaig que he fet.

Així doncs, bon entrenament per Balaguer. Per cert, que ens trobarem al segment de bici?

Ahir em deien que no tenen clar el darrer port de muntanya ja que sembla ser que la carretera està bastant malmesa.

Bona setmana a tots

Per cert a Mataró intentaré fer de fotògraf.

Àlex Dot

Ironcat

dimecres, 19 de maig de 2010 | | | 0 comentaris |

Ja que ningú dona el primer pas, m’ atreveixo jo a fer la primera crònica de l’ Ironcat.

A les 7 del matí ens trobem tots a la línia de sortida de la platja de l’ Arquitecte de l’ Ampolla amb un unic pensament, ser Finisher. L’ aigua no estava molt freda i amb el neoprè es podia aguantar. Un cop a l’ aigua si que es notava la temperatura baixa un cop passaven els metres però no hi havia temps per pensar en res més que completar els 3.800 metres de natació. Va haver alguns abandonaments a l’ aigua però la resta continuava a la seva. Un cop fora de l’ aigua, semblava com si m’ haguès emborratxat i no anava del tot dret. Al box baix haver d’ aguantar-me per poguer vestir-me, el meu centre de gravetat s’ havia trastocat. Agafo la bici i m’ aventuro en una odisea que si no estàs allà no t’ ho pots creure, 180 kilòmetres contra el vent. El vent era tan fort que hi havia estones que anaves de contat, com si pedalesis passant per un peralte d’ una pista de velòdrom ( em va dir una dona en l’ avituallament de Camarles que bufava a 60-70 kilòmetres per hora ). Quan picaba de cara era imposible i les cames s’ anaben desgastant. A la cinquena volta va aparèixer la debilitat i estic a punt d’ abandonar. Pel meu cap van passar moltes coses però nomès una era la correcta, continuar i acabar com siguès ( les paraules de la meva dona eren: Xavi com al Camino de Santiago, Xino-Xano fins acavar ) i allò em va fer aguantar i acabar el sector de bici. Vaig començar la última volta plorant com un nen per tot el que sabia que em venia a sobre i nomès pensava en que l’ aire no hi estiguès en aquesta última volta. Cada cop el vent pujaba de velocitat i era pitjor el rodar amb ell. La meta estaba més a prop però el cos ja començaba a avisar que tenia mancança de forces i que m’ havia d’ espabilar. Gràcies als crits d’ ànim de la gent i d’ altres corredors tires endavant i completes les voltes que calguin. Un cop a meta, em canvio i em disposo a fer la marató. És qüestió d’ acabar com sigui el que nomès faltava, 42 kilòmetres i 192 metres. Tota la gent que em feia costat em portaven cap a la meta. Les tres primeres voltes no em van costar molt però la quarta ja passava factura. A la cinquena volta vaig caminar i quan em van donar l’ última pulsera, l’ Oriol em va donar ales i vaig correr fins a meta com no ho havia fet en tota la prova.

La millor sensació, acabar aquest Ironman de la mà de la meva dona Eva, que tota l’ estona em feia costat i vaig tenir el privilegi d’ entrar de la seva mà i amb la criatura que ara porta a dins i que com el seu futur papá, ja ha sigut Finisher. Ara li toca amb ell/ella acabar aquest Ironman, vindre a la vida.

Vull donar les gràcies a tots el integrants de l’ equip, per l’ acompanyament als entrenos i als que vau estar presents a la prova, pel ànims i la força que em vau transmetre per poguer assolir l’ objectiu ( Oriol, Anna, Carlos, Modesto, Kevin i Juan ). Al meu cunyat, pels entrenos plegats i aquest pique sano que portem. Als meus germans, cunyades i nebots pel suport oferit abans, durant i desprès de la prova, sense ells no haguès sigut possible. A Jordi i Eva, que vam venir expresament des de Castellgalí per veurem acabar, ara ja m’ heu vist acabar la prova més dura del triatló. A tots els que em vau enviar missatges d’ ànims i que vaig recordar en moments de recaiguda En especial a la meva dona per al seva comprensió i l’ ajut que sempre m’ ha donat i oferit, i les forces trasmeses per ser Finisher. També, la força que em va donar la criatura que neixerà, si tot va bé i Deu vol, el pròxim novembre que em va fer treure forces d’ on no hi havia.

Com sempre he dit ( és el que ara mateix sento desprès de fer l’ Ironman ) :

EL DOLOR ES PASAJERO, LA GLORIA ES PARA SIEMPRE.

Gracies i fins aviat ( si em deixo algú, l’ hi demano disculpes ).

Xavier Iglesias

Ironcat

| | | 0 comentaris |
Hola, la meva versió no és tant bonica com la de l'Oriol, però allà va:
Primer de tot donar les gràcies a tot l'equipàs, sorbretot a l'Oriol i a l'Anna que van mantenir informats a la meva família que estava a l'altra punta de Catalunya en un campionat de gimnàsitca artísitica infantil (Medalla bronze la meva filla).
També donar les gràcies al Modesto que em va acompanyar una volta al córrer, al Kevin per les fotos que encara no he vist però suposo que estaran OK, al Carlos i al Juan pels ànims que em donaven cada vegada que ens veiem, i al Vranko que no va tenir collons de fer un striptis com a Balaguer.
Ara em vaig a fer al pilota al presi: Felicitar a l'organització, jutges i a la federació, perquè la veritat és que estava molt ben organitzat, els avituallaments i tot en general va estar molt bé.
La crònica: Poc a afegir, la natació a mi em va anar més o menys com ho tenia previst, vaig perdre una mica de temps perquè un esbarat al principi em va donar un cop que em va fer saltar les ulleres i me les vaig haver de tornar a col·locar, però em va anar bé perquè així se'm van desentel.lar. A la segona volta vaig notar una mica d'onades però res excepcional. Transició OK (lenta perquè no em podia treure el neoprè).
Bici; la primera volta recuperant-me del fred de la natació, em tremolaven fins i tot les orelles, i la resta el vent horrible que no ens deixava avançar; poca estona d'esquena, la resta lateral que havies de vigilar de no caure al mig d'un camp d'arròs i quan venia de cara plat petit i pinyó gros (12- 14km/h), era frustrant, només pensava que amb tot l'entrenament que portava no em servia de res, però vaig mantenir la calma i endavant. (No en tinc ni idea dels temps per volta, ni si anava més ràpid o lent?) Però jo que pensava fer una mitja de sobre 30Km/h, em vaig quedar pels 24. El consol és què el vent era per tots igual.
Córrer: Perfecte, excepte pel rebombori de panxa que portava entre el pa amb nocilla, barretes energètiques casolanes, gels, isostar, coke, aigua, plàtans, taronges..... què menys que mal de panxa. Cada vegada que menjava o bevia quelcom estava 5' amb mal de panxa, a part d'això em vaig sentir superbé, anava bé de polsacions i de cames. A la meitat de la marató em vaig emocionar al veure que ja era quasi segur que acabava el meu primer IRON encara que fos a peu. Però no, vaig seguir corrent, molt content i feliç fins arribar a la meta, allà vaig haver de fer el cor fort per no plorar d'emoció (GRAN ERROR perquè a la que em vaig girar hi havia un participant que plorava com una magdalena, o sigui que hauria d'haver escaltat a plorar jo també).
El meu problema és que em va encantar, potser hauré de trucar al David per entrenar junts pel 2012.
Lluís

Ironcat

| | | 0 comentaris |
Llevas toda la razón Kevin,a pesar del huracan fue un grandísimo día, lo primero antes de todo es dar mil gracias a todos los del club por el esfuerzo que hicisteis para venir a animar (Oriol,Carlos,Kevin,Modesto,Infante,Anna,Branko,Ramon,...),no tengo palabras para describir las sensaciones de veros animando como locos en cada vuelta de bici y en toda la carrera a pie,fue impresionante!!!.

Ahora voy con mi ladrillo que comienza el viernes por la tarde que Xavi y yo salimos a dar una vuelta por el circuito en bici y ya vemos que el viento ya pegaba fuerte, por la noche cenamos en l'ampolla y si nos descuidamos, por culpa del restaurante empalmamos con la salida del IRONCAT, tardaron una eternidad en servidnos y salimos de allí mas tarde de las 11, me voy a la cama a la 24:15 y el ruido descomunal del viento en el bungalow hace que no me duerma hasta las dos menos cuarto de la noche y si tenemos en cuenta que me tenía que levantar a las 5 de la mañana me dan unas horas de sueño de 3 horas, ya empezamos mal!!
Nos vamos desde el camping hasta boxes montados en bici y ya hay que hacer malabarismos para no caerse de la bici, llegamos a boxes y lo dejo todo preparado en bolsas, nos ponemos el neopreno y pa la playa, nos tiramos a probar el agua, yo no la noto fria,se da la salida y a intentar coger cada uno su sitio (en mi caso es muy fácil, de los últimos), al girar la primera boya me doy cuenta de que el mar esta algo movido, cogemos un ritmo trote cochinero y vamos pasando boyas , raro es pero esta vez no tuve problemas en ver las boyas, hago la primera vuelta y las sensaciones son muy buenas, la segunda voy un poco mas despistado porque hay menos cabezas de referencia pero aun puedo seguir a gente y acabo sin ningún tipo de problema con un tiempo de 1:20',clavo lo previsto, pero con unas sensaciones mucho mejores de lo que yo esperaba.
Cojo las cosas de la bici y me voy a una carpa a vestir me de ciclista,tardo mucho en cambiarme cerca de 9'y cogemos la bici con bastantes ganas, los primeros km se hacen bien porque el viento te da de culo pero en uno de los cambios de dirección de la carretera me doy cuenta que esto va a ser un infierno, el viento da de cara y de costado,hay que poner plato pequeño,la primea vuelta la hago en 1.:07, la segunda 1:09 (Xavi me va sacando tiempo y Luis y yo vamos a escasos 100m)ya veo que será imposible estar en la media prevista de 27-28 km/h y dejo de mirar la velocidad media del cuenta quilometros y de mirar los tiempos por vuelta, me mentalizo que con este viento huracanado el tiempo en bicicleta va a ser horrible y decido que no vale la pena forzar,entre tanto voy comiendo y bebiendo bien, paro en cada avituallamiento personal a recibir mas comida,poner me crema protectora y hablar con la familia, la tercerá vuelta ya sale a 1:15' y decido ir con cadencia y con un pulso no superior a 140 ppm,mientras tanto veo que Xavi va rodando muy bien acoplado y cada vez me saca mas ventaja, yo sigo a lo mio sin poner me nervioso y pensando que tarde o temprano se acabará la bici (no hay mal que 100 años dure) , hay tramos donde tengo que poner el 25 y la velocidad no pasa de 11-12 km/h y la bici va de medio lado (flipo cuando me dobla el Robert y veo que a su casco aero se le a volado la mitad), en la quinta vuelta me doy cuenta que le recupero tiempo a mi cuñado,me hace gestos de estar un poco fastidiado, LLuis sigue muy cerca mio,al comienzo de la última vuelta me pasa mientras aprovecho para comer y sin a dar me cuenta lo pierdo de vista,en esta última vuelta me da la sensación que viento pasa de huracan a ciclón, como te sueltes de mano para comer te vas al suelo y da practicamente en todo el circuito pero como me encuentro bien de cabeza y piernas, sigo con plato pequeño y pensando en positivo, esto ya se acaba, comienza mi punto fuerte, llego a boxes con un tiempo en bici de 7h30' a una media de 24 km/h (iluso de mi que pensaba rondar la 6h30'), vuelvo a tardar mucho en cambiarme pero me da lo mismo ya no me viene de 5' mas o menos.
Comienzo a correr y tengo por delante 6 vueltas de 7km, las sensaciones son muy buenas y comienzo vigilando de no pasarme de pulso que esto es muy largo, la primera vuelta 36'00 (alucino,voy a 5'08"/km), la segunda en 37' y la tercera en 38', voy parando en cada avituallamiento combinando aquarius, agua, coca-cola, fruta y algún gel, me siento muy bien,se agradecen los ánimos de todos que no se como pero estabais por todo el circuito, me mentalizo que tarde o temprano ira bajando el ritmo, la cuarta vuelta hago 41'30", la quinta 42'40",ya se nota el cansacio pero aun me queda gasolina para acabar apretando acabando la última vuelta en 39' (maratón en 3:54'),llego a meta y entro con mi peque en un brazo y un cartel con el nombre de mi hija en el otro y supercontento de la vida, el tiempo de 13:05' no es lo que yo esperaba pero dado las circunstancias que se dieron y mi entreno , me doy por satisfecho.

En cuanto al IRONCAT tengo que decir que me ha encantado,un diez, una prueba muy familiar pero muy profesional, donde se cuida mucho al triatleta popular, excelentes circuitos, buenos avituallamientos y genial para que los acompañantes puedan seguir la carrera y animarte en todo momento, tengo muy claro que volveré ( si es posible con menos viento) al IRONCAT 2012. David

TRIATLO DE EL PRAT

dilluns, 3 de maig de 2010 | | | 0 comentaris |
A les 6,30 del matí el dia s'aixecava amb molt mala pinta de cara al Prat, no obstant s'oposo que són coses d'aquesta triatló, doncs diuen que sempre plou al Prat.
Arribem al voltant de les 8 del matí al parking del costat de boxes el Marc, (que en aquesta ocasió ens feia costat com a espectador i fotògraf de luxe, escalfant les piles de cara a Sitges on ja si hi participarà) i jo mateix. Allà ens trobem a l'Enric (que portava 24 hores sense dormir degut a la guardia que havia tingut a la feina), al Ramon, al Javi i a l'Alex Dot, que avui també gaudia de l'espectacle des de darrera de les barreres.
L'aigua molt freda, jo diria que bastant més freda que a Banyoles, fins al punt que mentre nedava m'han donat tal cop al nas que no m'he n'he adonat fins que no he vist la sang a les ulleres (ara si que em fa mal), sens dubte degut a l'efecte analgèsic del fred.
L'aigua s'ha fet molt ràpid, encara que molt agònica. Els ritmes d'un "B" i un "Sprint" son tant diferents....La bici a mitjanes espectacular, m'he posat darrera un màquina del Prat, que pel que es veu a perdut les ulleres a l'aigua i em coincidit a la bici, no vegis com anava, tot acoplat, recordo poques vegades mirar al contakilòmetres i anar per sota de 40, hem anat agafant gent, agonitzant els primers kilòmetres, però amb el temps s'ha format un grup d'uns 40-50 triatletes i aquella situació m'ha ofert una protecció perfecte per recuperar de cara a la cursa a peu. A l'arribar a boxes el grup s'ha tallat degut a un accident al final de la pujada del túnel, just abans d'entrar a boxes i cadascú a arribat com a pogut, doncs gairebé ens fan parar per l'ambulància. Crec que el noi s'ha degut de fer bastant de mal.
Ja a la cursa a peu molt bon ritme, marxant del triatleta del Sabadell que anava amb mi a la bici. Degut a això dedueixo un bon temps d'uns 20 pelats ja que no se perquè no surten els meus temps de la bici y la cursa a peu.
Al final, a boxes ens hem tornat a trobar tots, confirmant que tothom havia finalitzat en perfectes condicions.
Ens veiem a Sitges,
Toni

IRONMAN

Galaga Space Invaders

Windows Live Messenger