OLIMPIC DE BANYOLES

divendres, 30 de setembre del 2011 | | | 0 comentaris |

amb retard, arriba la foto de Banyoles: Marc, Enric A., Sergi, Jordi A., Jose, Joan, Modesto i Lino, falta la Elena i alguns més, però és una bona foto d´equip

MODESTO A LA PRENSA

dimecres, 28 de setembre del 2011 | | | 0 comentaris |

MODESTO, CAMPIÓ DE CATALUNYA G.E.

dilluns, 26 de setembre del 2011 | | | 0 comentaris |


sense més comentaris, diumenge passat a Calafell

CARLOS RAMIRO SEGON A PALAU

dimecres, 7 de setembre del 2011 | | | 0 comentaris |
El kenyata blanc torna a fer una demostració de córrer

L´ENRIC RIUS AL MONTBLANC

| | | 0 comentaris |
Cronica de la meva pasada pel montblanc:

Portava una setmana a Chamonix (des del dimarts) veient tot l'ambient que hi havia: la Fira de l'Ultratrail, la sortida de la Petit Trotte a Leon,
A les 7:45h del matí agafem l'autocar que ens portarà a Courmayer per prendre la sortida dels que haurien de ser els 98km més durs fets fins ara, amb 5600 metres de desnivell positiu, molta estona per sobre de 2000m i dos passos per sobre els 2500 metres.
A Chamonix no plovia i no feia fred. Devíem estar a uns 17 graus, igual que quan vàrem arribar a Courmayeur. Ara, no es veien les muntanyes dels núvols i boira que hi havia. A les 10.00h es donava la sortida. Darreres abraçades amb ivan marquina q tambe es de sabadell i la colla de españols q vem coneixer desitjant-nos sort mútua i amb la música fantàstica de Vangelis de Across the Mountains i el sol que ja començava a picar fort, sortim corrent pel mig d'una població bolcada amb la ultratrail. El camí es fa dur i tot que començava ha picar la calor no deixm de córrer empesos per els ànims de la gent del poble i l'ambient que s'hi respira.
Ara ens ve un tram força massificat de gent (som uns 1800 trailers però la web de l'organització diu que sortirem més de 2000!) i entre el fang del camí i l'estret sender aquest tram es fa lent...potser millor. Hi ha 1500 metres de desnivell positiu des de Courmayeur fins a dalt la Tete de la Tronche (a 2584 metres d'altitud). No para de fer calor i en aquestes condicions arribem al Refugi de Bertone, primer control.
La pujada a la Tete de la Tronche és dura, hi ha desnivell però tampoc grans rampes. A més el ritme constant i la gent el fan força còmode.Arribem a dalt i hem poso a córrer per un corriol molt pendent. "Cal recuperar temps a les baixades!!". Trotem a bon ritme tot buscant el Refugi de Bonatti, següent punt de control ja al km 22 de cursa. Sembla que plou suau però el cel no s'obre. Seguim mig trotant a buscar a Arnuva, a 1700 metres d'altitud, el primer avituallament, saltar la primera barrera horària i preparar-nos pel temut Grand Col Ferret a més de 2500 metres. La baixada de 800 metres de desnivell negatiu ha fet mal a les cames però seguim en cursa.
M'avituallo bé, menjant i bevent, i miro amunt: quina pala per pujar a Col Ferret!! Sort que ha parat de ploure i no fa fred. Però fa por la pujada de 800 metres positius que tinc al davant!! Penseu que en tota la pujada només vàrem parar un sol cop un parell de minuts. El temps tot i no ser bo ens respecta i no plou. Ara, a prop del cim fa un vent terrible. Arribem a dalt. Per fi no pujem mes. Això anima.
La treva s'ha acabat. La pluja ens havia donat unes dos hores de treva o potser una mica més, però el cel feia pensar en diluvi. Estem al km 31 i ara bé un tram de baixada força llarg fins la Fouly. Parlan amb un Italia en comenta que apretem aquí per recuperar i agafar temps. Així ho faig.
Passem per la Peule al km 35 i seguim baixant. Hi ha trossos on el corriol s'obre i es pot córrer millor i n'hi ha d'altres que és més sender i, a més, amb l'aigua i el fang es fa difícil apretar més. Arribem a la Fouly, km 41,1,enmig d'un aiguat fort! Això no té pinta de parar així que toca mentalitzarse.Anem bé. Ens saltem la segona barrera horària amb marge d'una hora i quart. això, tot i el temps, dona ànims. Portem 41 km, 2540 metres de desnivell positiu acumulats i 2162 metres de desnivell negatiu acumulat. Queda molt. Però hem fet molt i més amb aquest temps. Crec que la clau serà arribar bé a Champex-Lac. Així que tot i les bones sensacions del moment cal estar alerta.
Així que mentre diluviava a la Fouly i amb una multitud de gent a l'avituallament intentant entrar en calor, decideixo anar tirant capa Champex-Lac, km 55. Es va fent fosc i no para de ploure. El fangueig continua i castiga les cames. Però estem animats.
Després d'unes patinades pel fang. Passem per Praz-de-Fort, sobre el km 49. Ja ens hem posat els frontals. Increïble: amb la que està caient i la que porta caient tot el sant dia, encara ens trobem a sota d'una casa a un grup de gent aplaudint i animant a cadascuna dels trailers que passen pel poble. Ja queda menys. Pel perfil sembla que ara vindrà una pujada fins a Champex-Lac. L'aproximació es fa llarga. La pujada la trobo duríssima. La pluja, el fang i. Em crea cert desconcert i em quedo uns metres enrera. Per les presses he escollit el frontal més cutre que portava i així em va, el frontal que no il·lumina res i el fang, ho passo malament.
Quan ja sento les veus i veig les primeres cases de Champex-Lac i m'animo. Però l'avituallament no arriba mai! Encara queda pujada. Finalment arribo! Fantàstic. I sobretot: 1 hora i mitja de marge amb la barrera horària. Bé!! km 55 i tercera barrera horària superada!! La pujada sa fet dura però ara toca recuperar. Anem bé!! La pasta i el brou entren que ni us explico; mentrestant repiqueteja a sobre la carpa la pluja. La veritat és que a Champex-Lac només feies que veure dorsals arrencats abandonant. Res a dir. Les condicions eren dures i encara quedaven 44km.
Sorto de Champex-Lac. Moment de pau: ha parat de ploure! Increïble. Podem donar uns passos sense caputxa i entreveiem el llac al nostre costat. Sembla que el cel vol obrir-se- Bé, agafem una pista amb que fa una mica de baixada i que ens aproximarà a la pujada del primer dels 3 cims que ens queden. Bovine de 1987 m amb una pujada de 700 metres positius des de Champex! Buff. La baixada torna a fer-se crua pel fang que hi ha. I com no: torna a arrencar a ploure! Merda!
I aquí intentaré descriure una de les pujades on més he patit en els darrers 3 anys que porto fent ultradistància: la pujada a la Bovine. Per mi va ser un infern. Pujada per pedra i fang. L'aigua caient-te pràcticament a sobre. Dels peus ja no cal preocupar-se'n. Tot xop! Creuem infinites vegades un riu. Impossible posar els peus fora de l'aigua...baixa fort i amb la pluja més. Però quan després d'una interminable pujada arribem a dalt la carena, la cosa empitjora considerablement. Ara no tan sols plou molt fort, sinó que a més bufa un vent fred i gelat i amb unes ràfegues fortíssimes que et deixen completament gelat. No sé quina distància recorrem carenejant, però allò és un infern. A la llunyania veiem una carpa amb un llum! Sí: km 64,7 Bovine!!!!
Sento que algú em passa un plat de sopa de brou amb fideus bullint, mentre l'aigua de la carpa em cau a sobre el cap i la bona senyora em diu quelcom com: "attention, hot, hot, hot!". no sé si estava calent, bullint o com però me l'empasso en 2 segons sencer sense cullera ni res per entrar en calor.Vaya l'espectacle. Vaig entrar a la enfermeria per demanar alguna crema per les rampes i al entra un segon a la carpa del costat i la imatge és dura: la gent s'està gelant i alguns tenen els llavis morats amb símptomes d'hipotèrmia. S'estan foradant les mantes tèrmiques per passar-se-les pel cap i entrar en calor. No hi cap ningú.I vaig tornar ha sortir sense poder demanar la crema, i continuo...
Encara carenejem un tros més fins arribar a una tanca i començar la baixada. Marxa el vent! Gràcies a Deu. Però el terreny amb un descens força pronunciat i enfangat és perillós. Avanso a alguns que van força lents. No és un terreny per córrer, impossible, però malauradament hem de tirar endavant. En altres condicions aquí haguéssim recuperat temps. Ara el perdo segur!
Les darreres baixades fins a Trient són autèntiques pistes de patinatge sobre fang! I plou i plou i plou. Arribem a Trient, km 71,1. volen avituallar-me i veure com vaig de temps. He perdut però ja tinc una mica més i ens queda menys! 27km.
Vaig sortir direccio Les jeurs y la britat es que estaba fisicament tocat pero en va deixar recuperarme be ya que eren tobogans de puijadas i baixades,fins arribar Argentone.
La zona de tines es complicava per acabar la ultra amb un pujada de 400m y la baixada capa chamonix.
La arribada era con la de un conte tots pels carrer aplaudin i la cridan,la britat que si Deu vol el any que be tornare ha fer la llarga.

Recomendable.,dura per el clima y preciosa per els paraitjes que pasas...

IRONMAN