dimecres, 11 de juliol de 2012 | | | 0 comentaris |
ahir, a Castellar del Vallés

TRIATLO DE ARITZALEKU(el Kevin per Navarra)

dimarts, 3 de juliol de 2012 | | | 0 comentaris |

Us passo crònica i foto arribada del triatló de mitja distància d'Aritzaleku (1,9/90/21,1) que vaig còrrer aquest cap de setmana a Navarra:

Dissabte a la tarda, ens vam tirar a l'aigua, 20 minuts més tard de l'hora prevista, mig deshidratat i amb el neoprè que començava a fondre's. Natació molt bé en 34minuts + transició llarga. La bici va començar veient com em passava tot déu i sa mare (els navarresos igual que els bascos, uns patates nedant i després et deixen en ridícul només començar a pedalar), 3 voltes de +30 kms, un portet només començar, encara ofegat després de nedar, però sense problemes. El calvari va començar només començar la baixada, ratxes de vent per totes bandes, costava controlar la bici, anava acollonido. Uns dos kms en pla de descans, gir a la dreta i tornar-hi, pujada i una mica de vent, creuem el poble i ja cansats de carretera que tira cap amunt, arribem a una rotonda i per fi es veu que comença una mica de baixada i llargues rectes, ILUSOOOO!!! El vent torna a bufar ara fort, de cara, de costat, fa baixada però és de bojos seguir amb el plat. S'acaba aquest tram, canvi de direcció i fem un bucle llarg d'anada i tornada, aquesta part semblava la més fàcil per perfil, pujada d'1 km al 5% que es fa més dura pel vent de cara, i en arribar a dalt zona planera de tobogans "fàcils" en lleugera baixada, havia parlat de vent abans? doncs allò no era res amb el que ens esperava aquí, rectes en baixada, pujant pinyons on costava anar a 15kmh (evidentment sense plat), vent sobretot en contra, però alguna ratxa de costat que feia perillar molt, algunes caigudes hi va haver en aquesta part, portàvem només 18 kms i ja estava destrossat física i mentalment, a la tornada, al revés, tot i haver-hi lleuger desnivell positiu, quasi no feia falta pedalar, trams a 50 per hora, amb algun susto si el vent girava una mica, i veient els arbres alts com es movien d'un costat a l'altre, tornada a la carretera que pujava al pantà, amb una pujada molt forta fins la presa, però tranquila per no arribar-hi el vent, dos kms fàcils fins acabar la volta, i això repetir-ho dues vegades. Vaig passar de tenir moltes ganes de posar peu a terra, a guanyar confiança davant les adversitats i fer les dues voltes següents força castigat, però molt fort mentalment. Veient la gent, tot deu ho passava força malament, les cares en el pitjor tram eren un poema. Confirmat per més gent, la part més fàcil del recorregut: la pujada al port, i l'empinada rampa de la presa...
Arribada a la T2 (23kmh de mitja...), i sense presses, començar a còrrer, les sensacions no eren dolentes, però les pulsacions eren altes i vaig haver de començar a un ritme baix per poder aguantar (amb pocs entrenos de 40-45', tampoc era per sortir apretant gaire..), 4 voltes a un circuit no molt dur, però amb continus repetxons que anaven castigant poc a poc, fins a la meitat de la 3era volta vaig aguantar dignament a un ritme lent, llavors com havia deixat de menjar per problemes estomacals, les forces van anar minvant i vaig començar a patir la baixada de temperatura, però a part de 100m caminant i parant, vaig aguantar fins el final a trote cochinero, sortint una mitja de 2h00. Arribada amb 6h30, molt satisfet d'haver-ho aconseguit, després de molts dubtes els dies i hores prèvies, per la poca preparació, per la calor, la son acumulada que portava. La post-cursa lamentable, tremolant de fred, sense poder sopar, ni aguantant la festa-concert posterior.

Com vaig posar al twitter, la cursa més dura que he fet mai (potser l'Ironcat 1era edició, i la del vent de fa alguna edició van ser similars o pitjors, però jo no corria, i a més no hi havia pujades).

IRONMAN

Galaga Space Invaders

Windows Live Messenger