TRIATLO DE LA VILA-BARCELONA

dilluns, 19 de juliol de 2010 | | | 0 comentaris |
Una bona cursa, la natacio se m'ha fet llarga i pesada, la bici comode i el correr a patir.
Em cago amb el terra de boxes, no vegis kin mal als peus, xo wnu, soportable...
Marc De la Ceba, amb el Dani Content i l´Alex Camallarga

CARLOS FINISHER A FRANKFURT 2010

diumenge, 11 de juliol de 2010 | | | 0 comentaris |

El dit del Carlos
Hola, ja estic per Sabadell, gràcies a tothom pels anims rebuts, inclús a Frankfurt el telf no parava de sonar, m'agrada estar en un dels millors equips de triatlo que hi ha, i no ho dic per dir-ho, hi ha molt bona gent en aquest club. Gràcies a tots i totes.
Doncs explicaré en un moment el dia, justament 30 minuts de la prova ens diuen que prohibit completament amb neopré la natació, doncs res, falten 10 minuts per la sortida, has de nedar una mica per anar a la línia de sortida, i quan falten 5 minuts, em trobava a prop com d'una casa flotant que aguanta la línia, i comença una aglomeració de participants, total que fent moviment de cames per aguantar, ja que no es tocava fons, li dono una patada a algú o a la tarima flotant, i si fa mal, però pensava que em marxaria fent la natació.
Donen la sortida, i molt bé perque gairebé no hi ha xocs, l'únic que veia les estrelles cada vegada que algú em tocava el peu dret, quan surto del aigua per tornar a fer la segona volta, amb el peu veig que no puc caminar, i ja nedant pensava en abandonar, però clar també penso en els mesos d'entreno, la inscripció i tot el viatge, i dic, córrer potser no podré, però la bici, la faig.
Al sortir de l'aigua hi ha una petita rampa, que em va costar pujar, i abans d'anar a buscar la bici, passo per assistència sanitària on els hi dic, que m'he donat un cop, i em fiquen una pomada, un voltaren o coses d'aquestes.
Faig la primera volta de la bici, més o menys a ritme per mi, però el dit del peu se m'infla dintre de la sabata de la bici, i em molesta per pedalejar, i ja no hi vaig bé, i per rematar-ho, en una baixada punxo la roda trasera, jua,jua,jua,jua;
Sort que tinc localitzada a la Gloria i li demano un Sant Ibuprofeno, el qual em permet córrer tota la marató a bon ritme.
Aquest ha sigut el meu segon Ironman, i us ben asseguro que no me'n oblidaré mai de Fankfurt. Tot s'ha de dir, que té una organització perfecta; on la gent s'entrega molt animant-te, i els voluntaris s'entreguen com si fossis un professional, de veritat, tal com em va dir el Raul i l'Oriol, un 10 en organització.
Em fan una radiografia, i el 4rt dit fracturat. Ara ja tot me es igual.










IRONMAN

Galaga Space Invaders

Windows Live Messenger