BON ANY

CURSA DE SANT ESTEVE AL RIPOLL

foto abans de començar amb el Joan Ll., Roger, Joan R., David P., Fernando, Ramon B., Marc, Sant Oriol, Jaume T., Josep, Anna, Lisa, Elena i Enric R.

foto a l´arribada amb el Joan Ll., Marc, Oriol, Lisa, Ramon B., Josep, Roger, David P., Anna, Elena, Inda i David E.

SAN SILVESTRE LLORET DE MAR

Avui he anat a la Sansi de Lloret, cursa de 5 kms molt popular (deien que 2000 persones). No estic gaire acostumat a aquestes distàncies i s'ha fet molt dur, sortida a lo bèstia, corrent a sota de 4'/km, esquivant a gent lenta que sortia molt endavant, fins que el cor i les cames s'han anat autoregulant i he deixat a les llebres que havia triat. Al km.2 ja desitjava que allò acabés d'una vegada, quin patir deu meu!!! Al km.3 em trobo al Julio Muñoz: "Como vas?", poques paraules li podia dir en aquelles condicions, si no recordo malament li deixo anar un "jo..di..do". Arribant al km.4 i veient que l'últim km picava cap amunt, ni tenint al Rufi darrera hagués pogut còrrer més, allò era pitjor que el crack del 39, moment en el qual tots els que esperaven darrera meu han decidit atacar-me (però la realitat era jo que anava marxa enrere), entrada a l'estadi, i encara s'havia de fer una volta sencera a la pista d'atletisme, els 400m més llargs de la meva vida, no s'acabaven mai. Arribada a meta amb 20'34 (Ramon, no serveix pel duatló per equips jeje), però content amb la marca, tenint en compte que estava en inferioritat de condicions, i amb l'experiència d'una cursa curta i salvatge. El Julio també ha arribat molt a prop meu, i no sé si hi havia algú més del club.

Kevin

EL FARELL

Quan hi ha un equip, sobran les paraules

MARATO DE L´ARDENYA

enric altayo

Para triatlosabadell@googlegroups.com

Hola companys , aqui us adjunto unes fotos de la marato de muntanya de l´ardenya a sta.cristina d´aro , amb un molt bon resultat pel C.T.SABADELL , 5ª POSICIO amb un temps de 4.30h i un 1667 desnivell positiu ,del passat dia 5 de desembre, ingresar pel vostre club m, he ha retornat l´il.lusio que tenia perduda pel esport, un saludo a tots.....

JEAN BOUIN

Diumenge vaig corre la Jean Bouin i vaig poder fer un temps de 42:22 minuts,estic bastant content i esperant la nova temporada per participar amb vosaltres.

Guillem

CROS DELS ESQUIADORS

VILADECAVALLS

Una altre brillant actuació de l´Aleix a aquest duatló de btt que, acompanyat per un gran debut del Fernando a la seva primera actuació amb el nostre equip i una molt bona cursa del Sergi ens han donat els punt pel Club, això sí seguits del Roger, el Joan, el Lino i el Julio en el seu debut en btt. El Chema no ha pogut córrer per una lesió que el fa retrasar unes semanes la seva aportació.

SANT LLORENÇ SAVALL

Crònica Marató St. Llorenç Savall 2010 (31 octubre)

La Marató d´aquest any ha estat caracteritzada per haver estat tota la cursa en remull, amb un medi bastant desfavorable per fer bona marca degut a la pluja, fort aire, quantitat de bassals i fang. A més el recorregut era més perillós de lo normal degut a que les roques relliscaven moltíssim.

Tot el grup va sortir tranquil i uns quants ens varem escapar. El meu ritme va anar de lent a més ràpid tot i seguir patint de la meva antiga lesió de “Pata de ganso” a la cama esquerre.

A més la tria del material no va ser gaire encertada. El bidó em queia del porta bidó, el paravent em va donar massa calor i fins que no els vaig deixar en un control cap el 10-12 km no vaig poder corre agust.

Darrera meu venien els meus valents companys. De vegades m’avançaven en Manel i en Dani. Finalment només ens anàvem creuant amb en Dani que va mantindre un molt bon ritme constant propi d’un professional com ell. La veritat es que gràcies amb ells em vaig poder motivar prou per baixar les 5 hores que m’havia proposat.

La pujada a la Mola, dura i pesada com sempre i el Marquet mal parit però molt bonic, com ja sabeu. Es cursa per estar preparat i molt recomanable per els amants de la muntanya.

A la arribada, el dia ja s´ havia arreglat i varem gaudir dels entrepans, begudes i companyia dels companys que anaven arribant o que ja havien arribat de la Mitja. Desprès vaig passar a fer un massatge de recuperació (ja que quasi bé no podia ni caminar). El temps final 4:55 ja s´ho val i posició 27 a la general.

Un cop dutxats, nets i polits varem gaudir de un boníssim dinar a Mas Pinetó.

Salut i Kms family!

David Moreno

REUNIONS, REUNIONS, REUNIONS, .............

Portem diverses reunions les últimes semanes, totes elles de treball molt intens i constructiu, que n´aprenguin!

AQUATLO DE BADALONA

Modesto, 12é de la general i subcampió de Catalunya de G.E.35


Hola, avui en Javi, Modesto, Jaume i jo hem fet l'Aquatló de Badalona. La cursa, com sempre ha estat molt ràpida, massa, la natació 4' més ràpida més o menys que l'any passat. Bé, l'anècdota és que hem quedat 6 per equips, i la Belén em diu que ja li podeu donar les gràcies, ja que per descuit de tots dos ens hem intercanviat els xips i ella ha corregut amb el meu i jo amb el d'ella. En fi, que com és més ràpida que jo en les aquatlons ( en la resta encara no) hem guanyat 1'30" que ens han fet passar del 9e al 6e lloc de la classificació!!!!!! Sort que elles no feien equip si no haguessin perdut uns 90'' i sort que no hi ha hagut cap noia del seu grup d'edat que m'hagi guanyat, excepte ella, ja que ha quedat primera. En Modesto segon del mateix grup d'edat, que ja comença a ser una edat gran!!!! Fins aquí la temporada de triatlons i aquatlons. Ara a entrenar bici a les duatlons i intentar guanyar una mica de velocitat corrents. Algú farà duatlons de muntanya? Àlex Dot

TRIATLO DE VILANOVA

XI TRIATLO DE VILANOVA I LA GELTRU. MODESTO DURAN(Club Triatló Sabadell) 1º G.E. 35-39

El Domingo 10/10/10 se ha celebrado en la playa de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú la onceava edición de este triatlón, reconvertido en aquatlón debido a la impresionante tormenta caída la noche anterior que hizo inviable el circuito de bicicleta. De los 630 inscritos han finalizado la prueba 430 después de correr 2,5 kmts., nadar 1 kmt. y volver a correr 2,5 kmts. más. La competición ha sido ganada por Albert Parreño(Club VO2) seguido del suizo Sebastian Gacon y de Xavier Torrades(C.N.Reus Ploms). En mujeres la vencedora ha sido Judith Corachan(CNPrat) seguida de Nuria Padrisa y Dolça Ollé, ambas del C.N.Reus Ploms.

El ex-nadador del CNSabadell Modesto Duran Riquelme, enrolado en las filas del Club Triatló Sabadell ha finalizado en la posición 26 de la general, siendo el primero del grupo de edad de 35 a 39 años por delante del internacional Ferran Avilés. Otro brillante resultado lo ha obtenido el triatleta del CNSabadell Julio César Cervantes, segundo de su grupo de edad de 45 a 49 años. Otros participantes sabadellenses han sido: Guillem Pereda, Marc Oliveras, Enric Rius, Alex Dot, J.A.Sempere, Jaume Consul y Lino Monge, todos ellos del Club Triatló Sabadell, así como los triatletas del Club Natació Sabadell Cedric Devillechaise,Alberto Cuerpo, Jordi Torres, Manuel Bodego y Rubén López.

TRIATLO DE CALAFELL

Amb bona companyia es pot anar a tot arreu. Una abraçada i fins divendres company Lino

TRIATLO DE SALOU

Doncs va esta be, al Toni i al Javier encara no els conec i no us vaig veure, pel que fa la prova sere breu; la natacio va ser dolenta, la mala mar ho complicava tot, no va ser fins la utlima boia que ja podia nadar sense difultats, la T1 patosa, em va faltar poc per derrivar totes les bicis com un domino, jejjjj. A sobre de la bici vaig apretar molt les dents per enganxar a un grup que tenia a 10 metres, em va costar recuperar l'esforç, a mes, havia molt de vent en contra. Ja calçat amb les bambes, vaig correr de menys a mes en un triatlo que em va agradar, es una llastima que l'any vinent canvin la modalitat, pero wnu, hi hauran d'altres... Marc

Foto del Marc atentament vigilat que no fés cap infracció, al Toni jo sí que el vaig poder saludar, al que no vaig veure és al Javier, però ser-hi hi era

TRIATLO-AQUATLO DE TOSSA

El Roger i el James abans de començar a Tossa

MITJA DE SABADELL

XXV TRIATLO DE BANYOLES

 Banyoles.
Per la meva part la cursa va anar força bé per l'entreno que he fet a l'agost.
Al correr sort que va fer núvol pq sino encara haguessim patit molt més. Només hi havia
un avituallment al correr al començar la 1ª volta, i al començar la segona = una mica just.
Pels temps que hem fet podem dir que eren 1500 sino mes i 10km sino més.
Roger

CURSA SA GUILLA, STA. CRISTINA D´ARO

l´Enric i jo ens hem presentat aquest dissabte a la sortida d´aquesta cursa de muntanya de 18 kmts que em permeto recomanar a tothom, molt ben organitzada, 5 avituallaments, bona senyalització,....

nomès uns detalls: hem trigat més de 3 hores, p.e.: kmt. 5, 32´ ; kmt. 7, 1h30´ ; kmt. 10 , 2 h. ; ......

el primer ha fet 1h48´, a 6´el kmt.

molt recomanable per qui vulgui fer un curset acelerat d´escalada en roca,

l´any que ve montem una expedició, ja veureu quin fart de riure

CURSA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

i tant esta be la idea d´un duatlo ben diferent i mes entretingut.

Pels que no han vingut nomes dir k la cursa ha anat aixi:

De sortida surt disparat el Carlitos i no l´hem vist mes fins a l´arribada(diuen que ha fet dels 6 primers,i no ho dubto),per darrera es fa un minigrup amb l´amic del carlos(del natacio terrassa),un xic mes enrera jo,el branko i el marc.Un xic mes enrara anava el Francesc que avui feia el seu debut en una cursa a peu.
L´amic del carlos ha marxat per davant i ens em kedat amb el branko,fins k a la baixada ha tret el seu estil afeminao total k voy palla i ens ha marxat....el marc als ultims 500mts m´ha passat per sobre en una bona cursa tb.Jo gracies a deu k s´acababa ja.......perque s´han fet molt llargs aquests 7kms.I al cap de poc arribava el Francesc amb cara de no ser persona,pero d´haver disfrutat molt.

Molt xules les fotos carlos.

I gracies a la nuria i companyia per l´assitencia!

Aleix

TRIATLÓN DE CUENCA

Subject: Crònica Triatlón Cuenca From: dani.canadell@gmail.com To: triatlosabadell@googlegroups.com Aquest cap de setmana vam fer una escapada a Cuenca per còrrer el triatló d'aquesta bonica ciutat manxega. Es corria el dissabte per la tarda, i es preveia una tarda d'intensa calor, com així va ser.

La natació es va fer a les aigües del riu Júcar, i la participació està limitada a 200 per lo estret que és el riu, i per l'espai a boxes. Aigua fresqueta, però es podia nedar bé. Recorregut anada i tornada dues vegades, del que jo m'esperava una competició de boxa, però vaig poder nedar bastant net, a part d'un despistat que es va colar de tornada enmig dels que veniem de cara. Vaig apretar bastant nedant i vaig poder sortir amb un bon temps.

La bici era sense dràfting, i va ser més dura per un sol de jústicia, que per les pujades: una més fàcil al principi, i l'altra de pujada per la part antiga fins al castell, uns 2 kms amb força pendent i llambordes!!! sort que hi havia un petit carril més llis on tots passàvem en fila d'un, i l'avançament es feia duríssim. Però a part d'això, circuit per tirar molt de plat i acoplat. Vaig poder seguir a distància a la noia que anava tercera i em va passar al principi i vam arribar pràcticament junts, vaig anar amb les pulsacions pels núvols tota l'estona, i hidratant-me malament (el bidó s'havia convertit en caldo, i només hi havia un avituallament d'aigua en 40kms). Molt satisfet de com em vaig sentir en una prova sense draft, i amb les condicions que hi havia.

Quan vaig començar a còrrer, ja em vaig adonar que no era el meu dia, la calor em començava a castigar, i tot i que era un circuit per un parc, la majoria a l'ombra, ja anava tocat i no em vaig poder recuperar, corrent tota l'estona a 5min/km, i arribant molt marejat.

També van còrrer allà, el Robert, amb una bona cursa tot i els seus problemes a l'esquena, i el Xavi (valencià que els más viejos coneixereu de quan estava per aquí), que em va avançar en bici, però no em va treure gaire, i si hagués pogut còrrer una mica bé, haguéssim pogut acabar junts. En el viatge em va acompanyar un amic de Cerdanyola que es va sortir, fent el 11è de la classificació, estava eufòric. I també ens vam trobar algun altre company habitual del circuit català, i és que a l'agost sense proves al nostre país, el mono de triatló fa que alguns ens agradi sortir a còrrer proves per les espanyes, i veure com son els triatlons d'allà. Prova molt recomanable, com les d'abans, ben organitzada, dura, poca gent, bon rotllo, sense xupe de roda, i aprofitant per fer una mica de turisme...

Següent etapa: Banyoles

AQUATLO DE BLANES

L´Elena, el Joan i els Oliveres, a Blanes, diuen que aquest any va ser molt més dur que l´any passat. Tal com van quedar, jo m´ho crec.

TRIATLO DE LA VILA-BARCELONA

Una bona cursa, la natacio se m'ha fet llarga i pesada, la bici comode i el correr a patir.

Em cago amb el terra de boxes, no vegis kin mal als peus, xo wnu, soportable...

Marc De la Ceba, amb el Dani Content i l´Alex Camallarga

CARLOS FINISHER A FRANKFURT 2010

El dit del Carlos

Hola, ja estic per Sabadell, gràcies a tothom pels anims rebuts, inclús a Frankfurt el telf no parava de sonar, m'agrada estar en un dels millors equips de triatlo que hi ha, i no ho dic per dir-ho, hi ha molt bona gent en aquest club. Gràcies a tots i totes.

Doncs explicaré en un moment el dia, justament 30 minuts de la prova ens diuen que prohibit completament amb neopré la natació, doncs res, falten 10 minuts per la sortida, has de nedar una mica per anar a la línia de sortida, i quan falten 5 minuts, em trobava a prop com d'una casa flotant que aguanta la línia, i comença una aglomeració de participants, total que fent moviment de cames per aguantar, ja que no es tocava fons, li dono una patada a algú o a la tarima flotant, i si fa mal, però pensava que em marxaria fent la natació.

Donen la sortida, i molt bé perque gairebé no hi ha xocs, l'únic que veia les estrelles cada vegada que algú em tocava el peu dret, quan surto del aigua per tornar a fer la segona volta, amb el peu veig que no puc caminar, i ja nedant pensava en abandonar, però clar també penso en els mesos d'entreno, la inscripció i tot el viatge, i dic, córrer potser no podré, però la bici, la faig.

Al sortir de l'aigua hi ha una petita rampa, que em va costar pujar, i abans d'anar a buscar la bici, passo per assistència sanitària on els hi dic, que m'he donat un cop, i em fiquen una pomada, un voltaren o coses d'aquestes.

Faig la primera volta de la bici, més o menys a ritme per mi, però el dit del peu se m'infla dintre de la sabata de la bici, i em molesta per pedalejar, i ja no hi vaig bé, i per rematar-ho, en una baixada punxo la roda trasera, jua,jua,jua,jua;

Sort que tinc localitzada a la Gloria i li demano un Sant Ibuprofeno, el qual em permet córrer tota la marató a bon ritme.

Aquest ha sigut el meu segon Ironman, i us ben asseguro que no me'n oblidaré mai de Fankfurt. Tot s'ha de dir, que té una organització perfecta; on la gent s'entrega molt animant-te, i els voluntaris s'entreguen com si fossis un professional, de veritat, tal com em va dir el Raul i l'Oriol, un 10 en organització.

Em fan una radiografia, i el 4rt dit fracturat. Ara ja tot me es igual.

PUIGCERDA 2010

Subject: Re: Puigcerdà
From: giselonasbd@gmail.com
To: triatlosabadell@googlegroups.com

Ramon!!! k vec k no surto a la classificacio!!! be es veritat k vai fer un temps d pena segurament...k a la bici vai passar una por k no vegis!!!! xo home...una k no magafa el tall!!! :P

vai parlar amb l Marc...i diria k va caure pedra i tot eh! kin temporal...i kines condicions per fer la triatlo!! xo be be, va estar molt be...vam passar na mika d fred...es lúnic...i bueno...vai sortir amb sang al nas de la natacio...m van fotre un cop k quasi m deixa estabornida alla al mig del llac entre triatletes i ànecs!!!

aviam si lany vinent l temps acompanya!!! l recorregut molt xulu!!

Marc:

Deu ni d'or amb la cursa, en primer lloc agrair al Jaume i a la Nuria per l'excel·lent acollida que vam rebre per part meva i de la Merce, ens vam sentir com a casa.

A la previa de la carrera vam intentar minar els nervis amb una caminata pels voltants del stage, intentant no pensar amb la temperatura de l'aigua, que un cop a la cursa era palla comparat amb el que ens esperava..Al entrar a boxes ens trobem al Ramon i em tranquilitza un mica; just abans de ficar-se a l'estany comença a caure una fina pluja que augmenta a mesura que anem passant les boies; seguit em disposo a entrar a boxes pel llarg cami, alhesores plovia molt, tot estava xop, em prenc la transicio amb calma i surtu amb la bici. Per mi, el tram mes complicat, plovia amb furia i en algun moment queia pedreta, no em va agradar gens. Arrivo a boxes, em trobo al Ramon i m'ho torno a prendre amb calma, les mans quasi no me les sentia.. Començo a correr de menys a mes intensitat i arrivo a meta contentissim d'haver pogut acabar.

De seguida que tingui les fotos les passo, durant la competicio no hi han imatges. Per cert, algu s'apunta pel Sprint de Barna????????????

BALAGUER 2010

A mi Balaguer ja em va agradar molt en la seva primera edició (olímpic), l'any passat no vaig poder anar-hi, i després de lo bé que me n'havien parlat del Half, aquest any no podia faltar.

Nedant em sentia bé de forces, però entre el fred i les corrents em costava mantenir una línia recta, i vaig anar molta estona sol, a part de tenir un conflicte amb l'última boia, on em vaig quedar una estona atrapat jeje

Vaig voler fer una bici reservant una mica, per poder pujar en condicions, i arribar "sencer" a la cursa a peu. M'agraden aquests circuits durs, però el meu rendiment baixa en picat comparat amb altres distàncies i circuits, em trobava bé de forces, però la gent va molt forta i m'avançaven molts. Vaig passar a l'Àlex que anaven jugant al gat i a la rata tot el dia amb la Belén, i a l'Enric ni el vaig veure, devia anar com una fletxa quan em va passar. Les pujades bé, tan els portets, com algunes de les rampes que hi havia, la de la muralla se'm va fer molt curta, m'havien espantat tant que vaig posar el 23 i després el 25 i cap problema. A on vaig patir va ser baixant, no sé si soc jo, la bici o el vent (al final una passada, havia d'anar inclinat i frenant molt per poder aguantar la bici), però noto molta inestabilitat i m'acolloneixo molt.

Corrent, 2 voltes molt bé, però les forces van anar minvant, i a l'última ho vaig passar força malament, amb alguna estona caminant, amb mal de cames, marejat i sense forces. L'Enric em va treure bastant, i no veia possibilitats de recuperar-li el terreny perdut, el David i l'Àlex els tenia molt a prop, però vaig poder aguantar justet, i al Josep amb pas ferm, també ens anàvem veient i animant cada vegada. Llàstima que la Gisela no pogués continuar per quedar tallada per temps de bici, segur que l'any vinent ho torna a intentar.

Què us va semblar el pas per Tartareu? A mi em va encantar, asfalt molt justet, però un ambient molt maco i de poble. I també el poble prop d'Àger on hi havia el rampote del 16%.

L'organització s'hi fa molt en aquesta prova, i els voluntaris molt entregats. Vaig disfrutar molt.

Dani

Ei! companys! ja m´he estrenat amb el Club i em sento super content de formar part de vosaltres, els que varem participar Ramon ,Gisela, el Kevin, l´Alex, Bélen, l´Enric tots genials! i crec que tothom va acabar molt bé.

Personalment remarcar, Balaguer es precios, amb tota la part antiga i el Segre... El pantà fred que ti cagaves... la bici semblava fàcil fins les pujades del 16 % i la de la muralla que vaig clavar i possar un peu a terra i lo dificil que va ser arrancar de nou. I la cursa a peu que rallava una mica però l´entorn i la gent era guapíssim. La organització, per mi un 10 i jala tot i més fins petar.. .jo em vaig portar menjar i veguda pel camí i tot.

Ah! em va semblar la gent super forta i ben preparada, conclussió tinc que entrenar el triple, jejeje

Salut i km,

David

Mira que no esperar-me per les fotos!!!

Amb la fresca que feia a aquelles hores i lo bé que us tractaven a l'arribada.

Ara, vaig poder gaudir de la refrescant banyera d'aigua gelada i un massatge a les 23h.

A continuació i tremolant de fred un parell de plats de pasta per començar a recuperar.

Aquest ha estat el meu darrer triatló de llarga distancia fins que no entreni una mica més. Com a màxim olímpics.

Ara, recomano aquest triatló a qui vulgui encarar-se a un bon repte. la bici res a veure amb la de l'any passat.

Us resumeixo les tres etapes:

Natació - inici gelat i per temps, crec que una mica més de 1900m. A part d'alguna alga, en la meva línia.

Bici - vista la duresa del recorregut, decideixo esperar a la Belén i fer-la amb ella per animar-la i no patir excesivament de cames ja que sabia que no havia entrenat prou (per variar). El circuit molt dur, van buscar totes les pujadetes de més del 10% de La Noguera. Ara, molt maco!!!

Córrer - espero a la Belén que arribi, ja que l'últim segment de bici la vaig deixar sola i estiro una mica i recupero forces, ara després de la primera volta, m'agafa un dolor abdominal que m'impedeix córrer durant força trams i els quadriceps ja no tiren més de si. Passejo una estona amb el Dani i ens anem saludant amb en Josep, l'Àlex i en David (quina enveja em fan veure'ls més lleugers que jo!) Una agonia (2h 15' aprox).

Arribada - primera cursa en la que ploro just en arribar. Tota una experiencia. 7h 18'!!!!!

David, benvingut al club

Àlex Dot

Ei, molt bones a tots!

Estic d'acord amb tots vosaltres; una triatló molt maca, una organització genial, però molt, molt dura, sobretot la part de la bici; com dieu, res a veure amb la de l'any passat; sembla que hagin anat a replegar totes les pujades de la zona (a més amb trams de força vent). I que dir de l'aigua, gelada; encara no havia acabat la primera volta i ja tenia rampes a les cames i les mans congelades (no m'havia passat mai). Segurament, tot i el cansanci, la part de correr la menys exigent.

En qualsevol cas "ens ho vam passar bé", així que moltes felicitats a tots (especialment als debutants a la distancia, Belen i David) i ens citem per l'edició de l'any vinent,

Àlex C.

MANRESA 2010

Aquests 5, més el Dani, el Roger i el Javi, sóm els que vam estar al Parc de l´Agulla per gaudir, un any més, d´aquest triatló. Tots van acabar molt contents.

SOPAR JUNY 2010

Aquí tenim les úniques imatges del sopar del passat Divendres a la pizzeria Ligera, les cares de felicitat ho diuen tot. Del que va passar desprès del sopar, a un local proper, no es van fer fotos.

TRANSCATALUNYA 2010

M'apunto a això de contar historietes, reptes i aventures vàries,...
Tot va començar a l'stage de la Molina quan li vaig fer el suggeriment al Xavi de fer la Transcatalunya 2010 organitzada per la botiga Probike de Barcelona. Al principi no ho tenia massa clar, perquè l'event estava molt a prop de l'Ironcat, però quan es van obrir les inscipcións i el vaig trucar, no va trigar molt en prendre una decisió. Així que, ens vam apuntar els dos.
La sortida era de La Molina on vam arribar el dissabte per fer nit en varis allotjaments de la zona. Ens aixequem a les 3:30 de la matinada amb la mateixa pregunta al cap que tots els triatletes ens vam fer alguna vegada: "Què coi faig jo aquí?". Esmorzar a les 4:00. A les 05:00 vam sortir 425 bojos de la BTT amb un frontal al cap i un llibre de ruta que gairabé no es veia.
Vam pujar per les pistes d'esquí fins arribar al Coll de Pal. Com que encara vas una mica dormit i tens el esmorzar recent penses que tampoc n'hi ha per tant. Després del Coll hi havia una bona baixada fins al C1 molt a prop de La Pobla de L'Illet on ens veiem obligats a parar per una punxada a la meva bici. Comencem la segona pujada del dia cap a Serra Fajabranca on la pluja ens va acompanyar una estona i arribem al C2. Ara comença una baixada molt llarga fins al C3 St. Maria de Merlès on ens esperava el dinar. Després del dinar vam fer una pujada dura d'uns 3Km i vam continuar amb un puja-baixa fins a C4 gairabé a Artés. Arribat a aquest punt jo no anava molt fi, però en Xavi i l'Ismael ( un amic de Xavi) mantenien el tipo. Artés ens va rebre amb pluja que va durar fins al C5. Jo continuava amb la meva crisi personal i en Xavi començava a mirar-me malament i insultar-me "por lo bajini", en canvi, l'Isma cada vegada estava millor ( i portavem 128Km). Després de fer una petita baixada començava l'última pujada forta del dia que acabava al C6 al desviament a Granera de la carretera a Sant llorenç Savall. En aquest control en Xavi ja començava a pensar en la meva familia gallega (encara que no ho deia). Baixem cap a Sant Llorenç i des d'aquí comencem la última pujada del dia fins arribar a Can Cadafalch. Ja gairabé estava fet, baixem al C7 que es trobava a Castellar del Vallès i després de passar uns corriols arribem al Riu Ripoll que ens porta cap al C8 a la frontera entre Barberà i Cerdanyola on es prenia el temps final de la cursa. Ja només quedava arribar a Sant Adrià del Besós borejant el riu. Tots plegats vam creuar la meta després de més de 14h sobre la btt on esperavan l'Uxía amb la Gemma i l'Armand amb l'Eva.
Us envio unes fotos perquè veieu que no és mentida.
Xavi, encara estàs enfadat amb mi i la meva familia per el embolic aquest? Sense rencor, ehhhhh,....
Àlex Batán

No vaig dormir res la nit del dissabte, no crec que fos pels nervis ja que estava molt tranquil. Per mi era una excursió de diumenge per la muntanya. La sortida espectacular, tipus les 24 hores de Lemans però tots pujats a les bicis. Estava tot fosc i nomès es veien els frontals i les lluns de les bicicletes ( l’ imatge era brutal, tot ple de llumetes que avançaven per la carretera cap a la Masella ). Un cop arribats al Coll de Pal el dia ja era clar, encara que el cel no estava una mica tapat. La pluja va fer acte de presència a la Pobla de Lillet però no destorbava, una mica ja que el llibre de ruta es mullava i es desfeia però era una pluja refrescant. Vam passar controls com si res, ja que anavem veint el que ens esperava. El millor control el del dinar, ja que l’ organització havia pensat en el café per desprès de dinar. No cal dir que els avituallaments eren d’ escàndol ( hi havia de tot i en generosa quantitat ). Un cop a Artés, el meu repte estava cumplint-se, ja que li vaig dir al meu cunyat David si arribo a Artés bé, acabo segur la prova. Allà ens va agafar una pluja abundant però no importava, ja que estavem a proa de casa ja. La sensació més extranya va ser quan em disposava a baixar cap a Castellar. Sempre havia passat per allà quan tornavem de Sant Llorenç, perà aquesta vegada era diferent, a les 5 de la matinada havia sortit de la Molina i a les 6 de la tarda estava a prop de casa i amb 170 km a les cames ( sobretot al cul, que ja no sabia a on seia ).

Experiència per no oblidar i sobretot l’ equip que vam formar a l’ aventura del diumenge. No ens vam perdre, ja que la coordinació i l’ experiencia dels dos companys que portava em van ajudar moltíssim. Àlex, et volia donar les gràcies per comentar-m’ ho això a la Molina a l’ hivern i haver-la fet amb mi. La veritat és que ho vaig passar una mica malamente però val la pena haver assolit aquest repte.

Salut.

Xavi

LANZAROTE 2010

IM Lanzarote 2010
Mai havia visitat les illes Canarias ni havia tingut un interès especial per fer-ho. Ara, els records, les emocions viscudes i alguna altra cosa que no se descriure em fan pensar que ens tornarem a veure. De ben segur que hi tornaré.

Son les 4.30 del mati i acaba de sonar el despertador. Tanta historia en fer un repàs exhaustiu del tot el material que cal dur: sabatilles per córrer, sabatilles per la bici, mitjons, mallot, ulleres per nedar, ulleres per la bici, taps, vaselina, casc, dorsals, pastis, barretes,.. i no he pensat en endarrerir una hora el mòbil (una hora menos en Canarias!!).

Estem a Playa Blanca, a uns 25 km de Puerto del Carmen, on es donarà la sortida a la dinovena edició del IM Lanzarote. Així que hem hagut de matinar una mica més del que tocaria perquè ens queden uns kilòmetres per recórrer en cotxe. Esmorzem, agafem totes les bosses i cap a la sortida. Curiosament, tots els nervis dels dies anteriors no es manifesten aquest matí; bé, com a mínim començarem tranquils. Durant el trajecte no puc deixar de mirar de reüll les branques dels arbres que trobem als marges de la carretera; les torno a mirar pel retrovisor i… res, tot en calma!. Nomes desitjo que el vent estigui tan tranquil como ho estic jo.

En menys de quaranta minuts ens hem plantat a Puerto del Carmen; encara és negre nit, però a la zona de boxes ja hi ha una bona activitat de tot tipus: participants inflant rodes i deixant a punt les seves màquines (i quines màquines), voluntaris amb les piles carregades, personal de seguretat i organitzadors fent les tasques de control, familiars i amics amb càmeres de fotografiar que deixen anar flashos,… i un munt d’històries personals que estan a punt d’enfrontar-se a les il·lusions posades en tots els darrers mesos de piscines i kilòmetres de carreteres i camins.

Estic repassant la bici i coincideixo amb el Toni Arco, un amic de fa molts anys que repeteix a Lanzarote. Ens desitgem molta sort i agafem cadascú un camí diferent. Ni rastre del Juan Sempere i del Jose Milan (de fet, ens vam veure ahir a la reunió informativa i no hem quedat per veure’ns avui; ja ho farem un cop acabem…). S’apropa l’hora; son les 6.40 i el dia ja esta despuntant; és el moment d’enfundar-se el neoprè. Miro el cel: tranquil·litat, tan sols una lleu brisa; miro el mar: calma absoluta. Això pinta bé, prou bé! O això vull pensar.

Deixant la bossa de la roba, em creuo amb un paio que em sona molt. Li dic que si ens coneixem d’algo i… pensant… coincidim a dir que vam estudiar junts farà ja 15 anys (des de llavors que no ens havíem tornat a veure). Ens tornem a desitjar molta sort i se’n va corrents dient-me que vol afanyar-se per agafar un bon lloc a la sortida. Un bon lloc?! I jo que vaig amb la intenció de sortir dels últims, no m’agrada gens la sensació de trobar-te al mig d’un pataleig general: La pesca de la tonyina a Zahara de los Atunes m’estimo més veure-la per la tele. L’endemà me’l trobo i em diu que va sortir el 18e de l’aigua (52 minuts), glups! No coment.

A les 7 en punt donen la sortida. En un parell de minuts ja em trobo movent els braços, cercant bones sensacions per aconseguir passar el tall de la natació el més còmodament possible; sense cops ni aglomeracions, així que decideixo obrir-me. No aspiro a fer un bon temps però sí a passar-m’ho el millor possible; el mar està calmat i s’ha d’aprofitar. De seguida veig, a sota de l’aigua, un home-rana amb la càmera gravant a tothom, i tinc la temptació de demanar-li la bombona d’oxigen; no ho faig. I així, entre pensaments de tot tipus, em trobo fora de l’aigua enllestint la primera volta (1900 m – 38 minuts), i som-hi que només resta una. La segona volta és més tranquil·la, el grup s’ha estirat i això et permet nedar més en solitari (1900 m – 41 minuts). Primer assalt guanyat... anem pel segon.

La transició a la bici me la prenc amb calma, trigo prop de 10 minuts en desprendre’m del neoprè i vestir-me. A la carpa em torno a trobar amb el Toni i anem plegats a buscar la bici (el Juan i el Jose ja deuen portar 10 minuts pedalant, som-hi nois!).

De camí, ens trobem a la Miriam, i aprofitant que en aquest punt encara tenim cares somrients, ens fa una foto per la posteritat. Em cito amb ella a les 3.30 h en aquest mateix punt amb la intenció de completar la bici en 7 hores.

Possiblement, el recorregut en bici sigui la part de la proba que gaudeixo més. A Lanzarote, segurament, sigui una de les més espectaculars. Et permet donar una volta sencera a la illa i descobrir, a ritme de pedalada, tots i cada un dels indrets més característics (suposo que els PRO van per feina, però si el temps no t’obsessiona, és un recorregut per passar-s’ho bé). Bé,..., si més no, fins el quilòmetre 90, a partir d’aquí toca suar una mica més la cansalada.

El mirador de Haría és el punt més alt del recorregut. La carretera s’enfila, amb uns quants revolts tancats, fins que s’arriba a un altiplà que permet gaudir d’unes bones vistes de l’Atlàntic. Com a recompensa, a dalt de tot ens espera l’avituallament personal. Així que no trobo millor motiu per parar a menjar-me un parell de sandwiches de gall d’indi, alhora que debatim, amb un parella de benemeritos, l’error en el marcatge del quilometratge del recorregut de la bici (les fites marquen 15 kms menys que el meu contaquilòmetres!!!).

La baixada es fa prou ràpida, com per no treure els ulls de l’asfalt en cap moment. I de sobte et trobes novament amb una pujada; ara la que et porta fins el Mirador del Río. En aquest punt, començo a sentir molèsties al genoll i decideixo prendre’m un ibuprofè. El camí continua enfilant-se, i en una d’aquestes aixecades de la bici, noto que no llisca igual. Miro la roda de darrera i... efectivament, punxada!. M’aturo en una benzinera propera per canviar la càmera, però penso que inflant-la hi ha prou per continuar. Així que decideixo arriscar-me i continuo.

Deuen restar 60 km per a la meta i només un “alto” per coronar, el Mirador del Río. De moment el vent continua sense fer acte de presencia, així que anem devorant quilòmetres. Els últims metres, però, fins arribar al punt més alt, es fan realment durs. Miro el contaquilòmetres i veig un 10 km/h (carai, això mira amunt!), però les vistes impressionants de La Graciosa compensen el patiment del moment.

Ara sí! Ja hem fet el cim! Li demano un parell d’isotonics a un noi i... a agafar-se a les banyes que això mira avall!. Res més lluny de la realitat. El que es suposava hauria de ser un tràmit de 30 km suaus fins arribar a la meta, es converteix en un constant pedalar (15km/h-18km/h-20km/h-15 km/h) on ara sí, com no podia ser d’una altra manera, el vent vol acabar sent el protagonista.

Uns 20 km abans de boxes, la roda es torna a quedar sense aire; sort que hi circulava la furgoneta dels mecànics que m’assisteixen (poc abans, baixant del Mirador del Río, vaig perdre la meva manxa).

Amb puntualitat anglosaxona, em presento a la meva cita amb la Miriam a Puerto del Carmen a les 3.30 h. Segon assalt guanyat...anem pel tercer i últim.

Durant la part de la bici no he deixat de pensar que un cop baixés, encara em quedarien 42 km per córrer.

La T2 la torno a fer amb calma (poc més de 8 minuts); em canvio de roba, un noi molt amable m’embadurna de crema protectora, em calço les bambes, la gorra i surto a córrer.

La marató consta de tres voltes, la primera de 21.100 m fins a Playa Honda i dos de 10.55 km cadascuna, al llarg del passeig marítim de Puerto del Carmen. L’ambient a l’arribada és increïble; la gent passeja a banda i banda de l’avinguda de Las Playas, sense deixar d’animar, cridant el teu nom que veuen escrit al pitrall.

Quan jo començo a córrer, l’Eneko Llanos està a punt de creuar la línia de meta (aquesta gent està feta d’una altra pasta).

És el meu primer IM i no tinc cap experiència en aquesta proba. Les primeres sensacions no són del tot bones; no acabo de trobar-me a gust i de seguida poso en dubte la possibilitat de córrer la marató com si es tractes d’això: d’una cursa de marató. Intento enganyar-me per autoconvence´m de que es possible; em dic que al novembre vaig córrer la marató de Donosti a un ritme de 4min50seg i no la vaig patir gaire. Je, qualsevol cosa val per animar-se un mateix.

Al km 5 em creuo amb el Jose Milán, que ve de tornada. Em reconeix ell, que em crida: Àlex!. Deu n’hi do!, penso. Quin bon ritme que porta!. Uns quilòmetres desprès és amb el Juan Sempere amb qui ens creuem uns crits d’anims! Som-hi Juan! Va! Això va bé!

Tot i les males sensacions inicials, els primers 10 kms els passo en 51 minuts, a uns 5min/km, i a partir d’aquest punt (coincidint amb el punt de gir de la primera volta) començo a tenir millors sensacions. Em trobo bé, les cames es mouen sense gaires queixes, la respiració és tranquil·la i les pulsacions normals (130 ppm). En aquest moment experimento el primer (i últim) subidón; vaig de camí de tornada per finalitzar la primera volta (mitja marató) i “només” faltarà la meitat. Aquest estat de ingenuïtat i felicitat (més ingenu que feliç) es manté fins el km 18. De sobte, trobo que la benzina s’acaba. Les cames manifesten unes ganes tremendes de deixar de moure’s (no volem córrer més, volem caminar!). Baixo el ritme i intento continuar, el gir de la mitja marató el tinc a tocar, i un cop passat aquest punt ja se’m acudirà alguna cosa... continuo...

A mesura que t’acostes al punt de gir, hi ha més presencia de gent al passeig. Els ànims són continus i un no pot deixar d’aixecar el dit gros per agrair-ho. Desconeguts que criden el teu nom com si fossin amics de tota la vida!

Al km 20 em trobo amb la Miriam que em pregunta com estic, com em trobo, vas bé?, jo intento mostrar el millor dels meus somriures i li dic que sí, un xic cansat, je, i començo la segona volta amb la primera polsera vermella ja al canell

Diuen que l’IM comença de debò quan et baixes de la bici; en el meu cas puc dir que va començar de debò (o mig acabar) quan vaig passar la mitja marató. En aquest punt les cames m’han guanyat la partida i haig de parar a caminar. Primer intento trotar en els trams entre els avituallaments, i caminar quan agafo les taronges i les esponges d’aigua (m’enrrecordo del Branco); però de seguida me’n adono que, de forma natural, estic allargant les estones d’avituallament. Així, que la resta dels kms els faig pràcticament caminant, i trotant a estones.

Quan em disposo a fer la darrera volta (segona polsereta groga al canell), la Miriam m’acompanya una estona caminant. Em diu que ha trucat la familia, el pitu i la Olga, que ha parlat amb l’Oriol (fent càbales d’on dec ser perquè els meus temps no surten online), que el Juan Sempere ja ha passat, patint com la gran majoria, i tot d’un plegat, em venen les llàgrimes als ulls, ric i ploro d’alegria; encara escrivint aquestes línies se’m posa la gallina de piel!.

Deu quilòmetres després em trobo al ben mig de l’Avinguda de las Playas, col·locant-me el pitrall i la samarreta correctament. Han passat ja cinc hores des de l’arribada del primer triatleta i la gent continua animant. Em trec la gorra i em passo la mà pel cap, disposat a fer els darrers metres amb “estil” i bona presencia. Han entrat ja més de 800 participants i les dues noies, amb els millors dels somriures, et col·loquen la cinta com si fossis el guanyador!.

Ara sí!, un cop tinc la medalla penjada del coll, deixo de moure les cames.

Vull acabar aquest relat del meu primer IM agraint a tot aquest fabulós grup de gent amb els que he tingut l’oportunitat de compartir moltes estones agradables per fer realitat aquest petit somni.

Al Carles Ramiro per iniciar-me en aquest “mundillu” i el bon rotllo que transmet, al Branko per tots els seus consells, al Modesto pel seu punt d’inconformisme i incombustibilitat, al Ramon Bernaldo per la seva dedicació al club i a aquest esport, al Walter pel seu “pastelito Mercadona”, al Xavi, David, Lluis i Jose Luis (ironcatos) per donar-me la motivació extra la setmana anterior a Lanzarote, a l’Oriol per les seves recomanacions culinàries a l’illa (per cert, el restaurant La Era ja no existeix!), al Marc Folch per les seves mans de Sant, al Javier Diaz, Ignasi i Carles pel passeig nocturn vora el Llac de Banyoles la nit abans de la proba (que romàntic!), al Tino pel seu suport tècnic i moral, de sempre, al-Bert pel disseny de superhero, al Juan Sempere, Jose Milán i Toni Arco per compartir amb ells aquesta història, al Juan Infantes, Dani Canadell, Gisela, Anna, Marc, Jaume, Toni Muñoz, Raül, i d’altres que em deixo, per gaudir d’aquest esport.

I a tots els altres del Club Triatló Sabadell per les pedalades compartides en tots aquests mesos.

A la família per estar sempre al costat, i en especial, al Bernat i al Guim com a futurs triatletes.

A Burger King per haver fet, el 22 de maig de 2010 a les 22.30 h, la millor doble cheese burger de la història!

I, sobre tot, a la Miriam, per donar-me suport en aquests petits reptes que ens proposem; per saber estar i saber no estar.

Gràcies a tots!, Àlex