STAGE LA MOLINA 2010

dimecres, 10 de març del 2010 | | | 0 comentaris |





Tot comença el divendres 5 de març quan el primer grup arriba i a l’ una de la matinada i entren a una garage que no era el que els hi tocava dormir i es van espantar. Aquí comença la conya, fins que entren al garage del Jaume i la Núria. Va haber una mica d’ enbolic amb les claus, però al final van dormir tots al lloc adient. Va haber de tot, segons comentaris escoltats al dia següent, roncs, pets, …

A l’ endemà vam pujar l’ Eva, Javi i jo i quina sorpresa la nostra quan vam coincidir amb el Jaume, la Núria i els nens a prop de Cal Rosal, a on ens vam aturar a fer un bon esmorçar ( hi ha fotos ). Un cop recuperades forces, vam continuar cap a la Molina, a on l’ Anna, Oriol i Modesto ja estaven esquiant. El Joan i l’ Helena van sortir a passejar per les pistes i van fer un bon trekking sobre neu. El Jaume, Núria, Javi i jo ens vam enfilar cap amunt per trobar-nos amb els esquiadors a un bar de dalt de les pistes. La Núria i el Javi amb grampons i el Jaume i jo amb esquís de muntanya. Nomès va ser una petita escursió, ja que le els dos esquiadors vam tenir problemes amb les serretes i no hi havia manera de poguer pujar per una pista negra. Al final, café i coca cola al bar i cap a casa. El Jaume ens va acompanyar a l’ apartament i es va agafar l’ equip d’ esquí i cap a dalt una altra vegada. El Julio, Javi i jo vam sortir a rodar mitja hora per la Molina amb un sol esplèndid però amb una mica de fred. Desprès dinar per torns ( un plat de sopa i un pollastre farcit que mare meva com estava ) i sobretaula ( vam riere molt ).

A l’ hora del partit, vam anar a la bolera de la pista llarga a mirar-lo però vam acabar fent el campionat ( més que campionat, pique ) de futbolí. Oriol i Xavi VS Joan i Modesto. Al final, dos a dos i tots contents. Cap a les nou de la nit, vam anar cap a Ger a un restaurant molt petit peró molt acollidor, a on vam sopar molt bé. Lloc recomanat pel Jaume i la Núria, que per cert estava tot molt bó. Desprès a descansar que al dia següent tocava una altra vegada matxacar.

El Joan, Helena, Julio, Anna, Oriol i Modesto, el diumenge, enfilaven camí cap a la Tossa d’ Alp per arribar al refugi. Van tenir problemes amb el temps i no van poguer fer cim tots, però es van fer un fart de pujar. El Javi i l’ Alex van sortir a correr per desprès anar a fer una passejada amb raquetes amb la Gemma i l’ Uxía. L’ Eva i jo vam anar cap a Guils Fontanera, per probar jo l’ esquí de fons però estil patinador. Vaig agafar monitor una hora per poguer aguantar-me en peus, però com veureu a les fotos, tinc estil i tot. Llàstima el temps, que es va girar i no va fer molt bó. Al final, un parell d’ hores practicant i tots cap al restaurant de la Molina a fer una paella com deu mana ( hi ha foto hi tot ).

En resum, cap de setmana molt divertit i molt lucratiu. Cada vegada que es fa un stage, tots aprenem alguna cosa, ja sigui en el camp esportiu com en l’ humà. Tots em compartits moments molt especials i jo em quedo amb la sobretaula del dissabte, a on crec que tots ens ho vam passar molt bé.
Xavi

Dissabte vem estar tot el dia l'Oriol, l'Anna i jo a les pistes fen ells esqui alpi i jo snow fins que va arribar el crack del Jaume i es va afegir, preguntal-li a l'Oriol com pasa el Jaume per sota de les seves cames esquiant, es per flipar, va ser un bon dia. Despres un gran dinar preparat per la Nuria i mes tard cap a la bolera a fer campionat de futbolí, gran pique de germans Llobet. Ens van portar a sopar a no se quin poble, el menjar molt bo, pero vem saturar el petit restaurant i vem estar tres hores per sopar, pero molt be.Tornada cap a la Molina amb ruta alternativa amb la Ruth, ens vem perdre i ala a pujar la collada a la 1 del matí i sense gasolina, vem arribar de miracle.
Diumenge bon esmortzar a casa del Jaume i la Nuria i distribucio d'activiats, Jaume i fills esqui alpi, Xavi esqui de fons, Javi i Alex a correr i finalment Julio, Anna, Oriol, Joan, Elena i Jo a pujar la Collada fins el niu de l'aguila (refugi) amb grampons, jo em vaig penjar les botes i la taula de snow per baixar fent snow per les pistes ( ja veureu foto madelman surfero,jejeje) a les 10.30 començavem a pujar per la pista olimpica, molt dura.A mitat de cami l'Anna , l'Oriol i el Julio plequen i tornen enrere, continuem el Joan, l'Elena i jo pujant per la pista de la collada en direccio al refugi on haviem quedat amb el Jaume per fer un tentempie.Anem pujant i em despenjo de la parella fins que em trobo al Jaume i em diu que queda poc , llavors decideixo continuar i esperar-los al refugi, pero mentida quedava un huevo encara, (ens va enredar) i con ja anava al meu ritmet vaig tirar amunt, Joan i Elena anavem darrera pero tirant amunt. El cel comença a tapar-se i arriba la boira no es veia res ni a un pam de la cara, aconsegueixo arribar al refugi tot sol. Una vegada a dalt serien prop de les 13, veien que no arriba ningu em fotu un bocata, coca cola i galletes i res que no arriba ningú, el temps empitjora i decideixo posar-me els trastos de snow i tirar avall, jo tot llest de mi no portava telefon i era impossible localitzar-me, pero en aquell moment entra una pister al refugi cridant ¡Modesto! ¡Modesto! algu es diu ¡Modesto!, bueno doncs jo li respong, tampoc hi havia ningu mes, pobreta no era molt espavilada, estava mes sol que la una alla dalt. Em diu, un home i dos nens t'estan esperant a la pista per baixar amb tu pero no poden arribar al refugi, (no es podia i no deixavem estava molt fotut). Doncs ala, taula als peus i avall, no ens vem trobar era molt dificil, al Jaume i als nens els van fer baixar i jo vaig tirar avall, de mentres al campament base el Jaume va mobilitzar a la tropa, l'Oriol buscant el telefon del refugi per poder localitzar-me , i ho va aconseguir,el Jaume parlant amb els pisters perque em trobessim, la veritat un bon desplegament de recerca em poc temps, jo de mentres baixant amb la meva taula de snow per les pistes tot content. Arribo a baix i m'em vaig caminant cap a l'apartament i em trobo tot el moviment de recerca, deu ni do.El Joan i l'Elena van arribar al final de la pista fins al tele-huevo, no van poder arribar al refugi perque no es veia res, però van fer tota pujada, molt be campions!!. Al final tot genial duxeta i ala tots a atacar la paella que hi havia gana, recollida de trastos i cap a casa, i colorin colorado esta historia se ha acabado.
Ha esta un cap de setmana molt xulo, em rigut molt el Jaume i la Nuria han estat genial tot perfecte, una felicitacio per tots i a por la proxima.
Modesto

IRONMAN