BALAGUER 2010

dilluns, 21 de juny del 2010 | | | |
A mi Balaguer ja em va agradar molt en la seva primera edició (olímpic), l'any passat no vaig poder anar-hi, i després de lo bé que me n'havien parlat del Half, aquest any no podia faltar.
Nedant em sentia bé de forces, però entre el fred i les corrents em costava mantenir una línia recta, i vaig anar molta estona sol, a part de tenir un conflicte amb l'última boia, on em vaig quedar una estona atrapat jeje
Vaig voler fer una bici reservant una mica, per poder pujar en condicions, i arribar "sencer" a la cursa a peu. M'agraden aquests circuits durs, però el meu rendiment baixa en picat comparat amb altres distàncies i circuits, em trobava bé de forces, però la gent va molt forta i m'avançaven molts. Vaig passar a l'Àlex que anaven jugant al gat i a la rata tot el dia amb la Belén, i a l'Enric ni el vaig veure, devia anar com una fletxa quan em va passar. Les pujades bé, tan els portets, com algunes de les rampes que hi havia, la de la muralla se'm va fer molt curta, m'havien espantat tant que vaig posar el 23 i després el 25 i cap problema. A on vaig patir va ser baixant, no sé si soc jo, la bici o el vent (al final una passada, havia d'anar inclinat i frenant molt per poder aguantar la bici), però noto molta inestabilitat i m'acolloneixo molt.
Corrent, 2 voltes molt bé, però les forces van anar minvant, i a l'última ho vaig passar força malament, amb alguna estona caminant, amb mal de cames, marejat i sense forces. L'Enric em va treure bastant, i no veia possibilitats de recuperar-li el terreny perdut, el David i l'Àlex els tenia molt a prop, però vaig poder aguantar justet, i al Josep amb pas ferm, també ens anàvem veient i animant cada vegada. Llàstima que la Gisela no pogués continuar per quedar tallada per temps de bici, segur que l'any vinent ho torna a intentar.
Què us va semblar el pas per Tartareu? A mi em va encantar, asfalt molt justet, però un ambient molt maco i de poble. I també el poble prop d'Àger on hi havia el rampote del 16%.
L'organització s'hi fa molt en aquesta prova, i els voluntaris molt entregats. Vaig disfrutar molt.
Dani

Ei! companys! ja m´he estrenat amb el Club i em sento super content de formar part de vosaltres, els que varem participar Ramon ,Gisela, el Kevin, l´Alex, Bélen, l´Enric tots genials! i crec que tothom va acabar molt bé.
Personalment remarcar, Balaguer es precios, amb tota la part antiga i el Segre... El pantà fred que ti cagaves... la bici semblava fàcil fins les pujades del 16 % i la de la muralla que vaig clavar i possar un peu a terra i lo dificil que va ser arrancar de nou. I la cursa a peu que rallava una mica però l´entorn i la gent era guapíssim. La organització, per mi un 10 i jala tot i més fins petar.. .jo em vaig portar menjar i veguda pel camí i tot.
Ah! em va semblar la gent super forta i ben preparada, conclussió tinc que entrenar el triple, jejeje
Salut i km,
David

Mira que no esperar-me per les fotos!!!
Amb la fresca que feia a aquelles hores i lo bé que us tractaven a l'arribada.
Ara, vaig poder gaudir de la refrescant banyera d'aigua gelada i un massatge a les 23h.
A continuació i tremolant de fred un parell de plats de pasta per començar a recuperar.
Aquest ha estat el meu darrer triatló de llarga distancia fins que no entreni una mica més. Com a màxim olímpics.
Ara, recomano aquest triatló a qui vulgui encarar-se a un bon repte. la bici res a veure amb la de l'any passat.
Us resumeixo les tres etapes:
Natació - inici gelat i per temps, crec que una mica més de 1900m. A part d'alguna alga, en la meva línia.
Bici - vista la duresa del recorregut, decideixo esperar a la Belén i fer-la amb ella per animar-la i no patir excesivament de cames ja que sabia que no havia entrenat prou (per variar). El circuit molt dur, van buscar totes les pujadetes de més del 10% de La Noguera. Ara, molt maco!!!
Córrer - espero a la Belén que arribi, ja que l'últim segment de bici la vaig deixar sola i estiro una mica i recupero forces, ara després de la primera volta, m'agafa un dolor abdominal que m'impedeix córrer durant força trams i els quadriceps ja no tiren més de si. Passejo una estona amb el Dani i ens anem saludant amb en Josep, l'Àlex i en David (quina enveja em fan veure'ls més lleugers que jo!) Una agonia (2h 15' aprox).
Arribada - primera cursa en la que ploro just en arribar. Tota una experiencia. 7h 18'!!!!!
David, benvingut al club
Àlex Dot

Ei, molt bones a tots!
Estic d'acord amb tots vosaltres; una triatló molt maca, una organització genial, però molt, molt dura, sobretot la part de la bici; com dieu, res a veure amb la de l'any passat; sembla que hagin anat a replegar totes les pujades de la zona (a més amb trams de força vent). I que dir de l'aigua, gelada; encara no havia acabat la primera volta i ja tenia rampes a les cames i les mans congelades (no m'havia passat mai). Segurament, tot i el cansanci, la part de correr la menys exigent.
En qualsevol cas "ens ho vam passar bé", així que moltes felicitats a tots (especialment als debutants a la distancia, Belen i David) i ens citem per l'edició de l'any vinent,
Àlex C.



IRONMAN