DUATLO DE IGUALADA

Per algo és el quart any que hi vaig, sempre m'hi he trobat bé en aquest duatló, i cada any hi ha millor nivell. Lot de regals molt generós comparat amb altres curses, a més d'avituallament de final de cursa molt complet (a part de begudes, brou calent, amanida de cigrons i ilimitats entrepans de butifarra... m'he posat com un bacó). Aquest any, també molt bé el tema aparcament, podent deixar el cotxe just al costat de les pistes d'atletisme.
Hi he trobat a faltar un punt d'avituallament d'aigua enmig del primer tram de cursa a peu, i que d'un punyetero any tanquin la finestra i ens posin calefacció jeje

La gent d'Igualada estan fent molts d'esforços, i mica en mica van sortint fruits, tan en la millora del duatló, com en el creixent nombre de participants locals, nous duatletes/triatletes i nous equips de triatló.

En quan a nosaltres, participació important, erem 7 del nostre equip i vam acabar tots. La sortida esbojarrada, l'Òscar ni el vaig veure, jo anava a 4 clavats, i el Gonzalo, Enric i Alex davant meu com uns cohets. Com la veterania és un grau, vaig tirar de paciència i vaig resistir la temptació de seguir a les gacelas, que 6 kms per aquell circuit es fan molt llargs, i mica en mica vaig anar recuperant posicions, fent un parcial a 4'20, que està força bé tenint en compte l'estat actual. Per aquí devia coincidir amb el Guillem (vam fer un parcial similar), però no el vaig veure.

En bici, vaig començar una mica ofegat per trobar una roda, i en un repetxó em van passar un grup molt fort que no vaig poder seguir. Un altre moment de paciència, una estona sol, sense posar-me nerviós ni desgastar-se, i a esperar a que em cacés el següent grup, m'uneixo a aquest, quasi sempre a cua, i l'aguanto fins al final, creixent amb el que trobàvem per davant, i perdent a gent que no podia seguir el fort ritme sobretot a la baixada, que bèstia, jo anava cagat, al final arribant junts uns 30-35, i col·locant-me entre els 5 primers per poder sortir a còrrer amb una lleugera avantatge.

I per fi, un segon tram de còrrer en condicions, l'estratègia de tejón en bici va funcionar, i em va permetre sortir a còrrer amb bones cames i repetir un ritme de 4'20, i no enfonsant-me com faig habitualment corrent a 5' el km.

Content a l'arribada, 1h12, dos minuts menys que al 2009 estant més fluix, primera prova de la temporada, i amb bones sensacions, físiques i tàctiques. Poc després van arribar l'Àlex i l'Enric, als demés ja no els vaig veure.

Al final, vam coincidir pocs per fer la foto, no teníem càmera, ens vam desperdigar, i després no vam tornar a coincidir, no sé si els demés en vau fer alguna.. Aquesta tarda us passaré les fotos i crònica del triatló social per etapes de dissabte, on vam coincidir uns quants en una bona matinal d'esport, i estrenant els nous uniformes.