DUATLO SANT JOAN DE LES ABADESES

divendres, 2 d’abril del 2010 | | | |

he tingut problemes amb el Pu... internet i no he pogut escriure abans.

Molt bona cursa a Sant joan amb cinc membres de l'equip.

Al començament de la cursa vam intentar anar junts en Dani, Toni, Lino i jo, al Guillem no el vam veure a la sortida i no vam poder comentar-li. Aquestes eren les intencions, però a l'hora de la veritat cadascú va fer el que va voler o poder. En Toni amb ganes de córrer va apretar força a la cursa a peu, en Dani el va seguir i en Lino i jo ens vam quedar enrera. La cursa eren 2.5 km de pujada i 2,5km de baixada.

A la transició, Dani estic d'acord amb tu que hem de practicar les transicions, ra, en Toni i jo vam sortir junts, i el vaig deixar enrera. La pujada la vaig fer solet, però força cómode. Com sempre, el fet de no tallar completament la circulació va fer aparèixer obstacles al mig del circuit. No pot ser que en una carretera deixin passar un autocar en mig d'una cursa. A més l'autocar va veure la caiguda en bici, es va parar davant nostre, i quan vam arrencar ens vam menjar tot el fum. Va coincidri que era al final del primer tram i anant pendent de l'autocar no vaig veure que havia de girar, fet que em va fer perdre uns segons molt valiosos i perdre el grup amb el que anava.

En fi, que entenc que es difícil tallar el transit, però un autocar...

Al final m'agafa el Toni, m'ajunto amb ell i acabem enganxats literalment. Vaig calcular malament la seva trajectoria d'aturada a boxes i la bici em va sortir per davant al clavar els frens. Molt especatcular però sense consecuencies.

El darrer tram de cursa, força bé, bon ritme, i un altre cursa al sarró.

Us adjunto una foto. No vam trobar al lino ni al Guillem per fer-la dels cinc

Au, una abraçada i bones festes

Àlex

2010/3/28 Toni Muñoz

Bueno bueno,

acabo de llegar de Sant joan, pues despues de la duatlón, me quede a dormir en un camping y hoy esquiada espectacular par recuperar las piernas.

La verdad es que la prueba desde mi punto de vista fue de la siguiente manera: Inicio la carrera a pie muy bien y manqtengo el ritmo hasta el final no sabiendo bien ni el tiempo ni las posiciones del resto del equipo, pues no tenia el garmin encima. inicio la bici muy conservador y regulando mucho, pues tenía panico al segmento de bici, sobretodo con lo poco que había entrenado de bici. Me adelanta Alex en la primera subida, antes del primer kilómetro, lo veo muy fuerte y ni siquiera lo intento seguir. Como bien dice Dani, me imagino que él está detras pues no he visto que me adelantara y decido esperarlo, pero no llega y no llega, así que en el kilometro 5 me engancho a un grupo y conseguimos enlazar al grupo de Alex ya en el kilómetro 18, y nos vamos juntos detrás del máquina que tiraba de mi.

Al llegar a Boxes un pequeño problema de frenado hace que alex me envista justo delante del arbitro principal y casi lo embisto....jejeje...suerte que me coje y evita la caida. Desde entonces Alex se va escapando metro a metro en el durisimo segund segmento de carrera a pie, y SORPRESA.....nos encontramos a Dani delante nuestro....juajuajua....

finalmente llegamos todos a meta en un pañuelo...la prueba ha sido muy divertida y dura como siempre.....a esperar la próxima...

IRONMAN