CLUB TRIATLÓ SABADELL: d’abril 2010

Hola,

us faig la meva petita crónica de Banyoles.

Primer de tot queixar-me a qui va prendre la decissió de reduir la natació a 1500m.

L'aigua no estava gens freda, bé amb el traje jo no la vaig notar. Ni dolor al cap, ni als peus ni mans, no se vosaltres però la decissió va ser exagerada i suposo que per haver rebut pressions. Si no, no l'entenc. Si hi ha unes distancies marcades, s'han de respectar al màxim. Crec que prenent aquestes decissions la proba perd categoria i sembla una costellada.

Bé, ara si la crónica.

Natació molt bé, molt cómode a excepció del començament amb força gent intentar guanyar posicions.

LA primera transició nefasta, ja no tenia intenció de fer-la molt ràpida, però el traje es va quedar encallat, i els "mitjonets" que duia, no van ser gaire fàcils de posar.

A partir d'aquí, la bici va ser tranquila, anar fent, intentant no apretar gaire per agunatar la cursa a peu. Tot i que crec que la primera volta vaig apretar un pel massa per les meves cames. A, comentar que vaig fer una mala elecció en la roba i al començament de la 2 volta vaig haver de treure'm la samarreta de màniga llarga que duia.

I ara a patir, la primera volta més o menys bé, a un ritme de 5' el km, però la 2ª volta es va fer molt dura, havent de parar a caminar algún tram i buscant el positivisme per tot arreu. Sort que la familia estava per allà més la claca de l'equip i d'altres animadors ocasionals.

LA tercera volta ja va ser bufar i fer ampolles, a un ritme lent molt lent però al final vaig poder acabar el meu primer llarga distancia.

Avui pujar i baixar escales em recorda la cursa d'ahir i tot i que ahir pensava que la llarga distancia no està feta per mi, el proper objectiu en ment ja és Balaguer. Espero tenir més cames per aguantar els 21km. Entrenaré més?

Felicitats a tots.

Alex D.

Mi paso por Banyoles no ha sido lo que podríamos llamar fugaz, al contrario me pase un buen ratito arrastrándome....
La verdad que nadé muy tranquilo, como me dijo Modesto sin quemarme pero tampoco tocandome los hue...., en fin
Al salir del Agua creo recordar un mal holor increible, y tuve la oportunidad de probar las aguas putrefactas de la orilla del Estany...
Despues de recibir los ánimos de los compañeros que se aglutinaban entre el pasillo que formaba la gran masa de suporters a nuestro Club, coincido con Dani en boxes y tras una rápida transicion (despues de Sant Joan habia que practicarlas, como nos aconsejó Dani) salí poco despues de él. No obstante no tardó en desaparecer de mi vista.
La primera vuelta en bici la realicé muy suave, y al ver lo bien que iba apreté en la segunda. Fue muy divertido cuando el Jaume y un grupo de seguidores que llebava consigo me cazarón en la subida del inicio de la segunda vuelta. Era dificil competir con ellos, pues en las bajadas y el plano se acoplaban bien detrás de mi...y como no , en los repechos me pasaban la mar de frescos. Luego ya en el puerto del final, decido apretar y me fui sólo.
Luego paso lo que pasó y ese esfuerzo del final me pasó factura en el correr. Lamentable experiencia con mucho sufrir, que quizás sólo puedan entender el Marc, la Nuria, Alex Batan e incluso el Jaume. Ya al final de la primera vuelta me viviernon pensamientos de retirada que compartí con Ramón, el Sempera me dobló a medias de la segunda dandome unas pequeñas instrucciones acerca de que "aquí hay que acabar como sea", el Jaume me adelanto en el abituallamiento del asfalto de la segunda y me acompaño caminando unos metros, y finalmente decidí mi retirada de competición al inicio de la tercera vuelta, en el abituallamiento de boxes. Si no fuera por la Nuria y el Marc, así como por el paso por delante mio de Alex Batan, que iba bastante tocado, no hubiera reiniciado la actividad. Su gran labor sicológica así como que Alex decidiera ir a mi paso, hizo que finalmente pudieramos acabar esta prueba.
Conclusiones, un autentico infierno con un pajarón tremendo...pero muy contento
Saludos, Toni

Les sortides tipus Banyoles (des de dalt) no m'agraden gaire i les trobo perilloses, i vaig sortir des de darrera de tot amb la calma i anar avançant poc a poc acorde al meu nivell nedant. Vaig trigar a divisar la boia de gir, i a partir d'allà millor, fent un gir ben net, i cap a la sortida de l'aigua on una mica més i em passo de llarg. Vaig sortir de l'aigua en 27 minuts, natació molt plàcida, sense cops ni aglomeracions.

La transició la vaig fer lenta, posant-me el maillot, col·locant-me el Garmin, la feinada per treure'm el neoprè. Allà vaig coincidir amb el Toni i el Sempere, i segurament amb el Ramiro i el Josep Carreras. Era difícil passar tanta gent en aquell passadís tan estret, però ho vam aconseguir.

La bici la vaig fer tota l'estona controlant-me les pulsacions, intentant no passar-me, i menjar el que tenia previst (mitja barreta, dos gels, i dos mitjos bidons de "barreges"). Em notava molt fresc, i amb ganes d'apretar més. La primera volta va ser complicada, al sortir la gent tant juntade l'aigua, i tot i que la majoria dels que estaven al voltant meu no tenien intenció d'anar a roda, en molts moments et veies a prop d'algú i havies d'avançar-lo o deixar-li distància. A la segona volta ja estàvem més estirats i vaig poder rodar més tranquil. Em va animar trobar companys com el Carlos, l'Àlex, el Roger.. i algun altre que segurament em deixo.

Em baixo de la bici molt fresc, faig una transició ràpida i començo a còrrer. Aquí també havia d'anar controlant pulsacions, però no hi havia manera de baixar-les, anava 10 per sobre del màxim, i tot i això em trobava còmode. Era un dubte saber com podria còrrer, perquè en els llargs sempre fallo aquí, però tot va anar rodat. Al cap de poc m'atrapa el Roger, que es queda amb mi, i fem una volta i mitja junts, animant-nos a nosaltres mateixos, a altres triatletes, i a gent que seguia la cursa. Tot i anar revolucionat de ritme, em trobava bé de cames, m'havia fotut 2 gels, i decideixo fer els últims 8 kms, apretant les dents, així que deixo al Roger i faig l'última volta amb sensacions de sprint..

Molt satisfet a l'arribada, sobretot per les sensació de fer una bona cursa, poder menjar bé, i arribar ben fresc de cames. Ara amb el dubte de què hagués passat si hagués apretat més en bici..

Però el millor de tot, el nostre equip, 17 participants, tots finishers, alguns debutants, supporters currant com el Ramon i la Francina, uns quants des de la barrera animant (tot i que només vaig veure al Marc, la Belén i les nenes, la Núria, el Jaume i la Maria, la veu de l'Anna, sé que n'hi havia més) i .. molt bon rotllo, moltes ganes, i una victòria aplastant sobre els altres clubs de la ciutat. Em dona la sensació que el triatló de Banyoles ha set com un punt d'inflexió, i aquest equip només mira cap endavant.

Kevin

Hola a tots i totes; voldria dir el que em va semblar el triatló de Banyoles del diumenge; potser perquè em va sortir tot rodat no seré molt crític.

Si que tinc que dir, que jo a l'aigua soc un "patata", i això d'escurçar-ho no em va desagradar, també era la primera vegada que nedava a Banyoles, i la veritat encara no tinc confiança amb mi a l'aigua, però amb un temps de 26 min, per mi suficient.

Abans de començar amb la bici, haig de dir que em falta pràctica per treure'm el neoprè, perquè vaig estar uns minuts enfeinat.

Però res,agafo la bici amb ganes, i miro el cel, i veig un sol enorme, jejejeje això em provoca una sonrisa, (queda clar que no m'agrada el fred); veig al Marc fent fotos, el saludo corrents, com si se m'escapes el tren, començo la primera volta, i encara que tiro, me la prenc amb calma, com a volta de reconeixement, aprofito per menjar, i intentar baixar pulsacions, (no se perquè, però no baixo), alguna vegada que hi havia una pendent cap adalt, darrera meu, veia un grup, com intentant xupar roda, (jejejeje) potser m'agafaven en plà o en baixada, però pujant, no. Llavors apretava i que em seguís qui vulgues, haig de reconèixer que soc una mica putes. (el Ramón anant en moto em va veure, i em saluda, jejejeje, gràcies perquè ja em sento com a casa.)

A la segona volta agafo a la 1ª noia, com a curiositat, perquè després no se si la paso o em deixa ella a mi, però sobretot disfruto del paisatge i del recorregut, perquè és ràpid, però t'has de reservar pel que ve després. ( i continua fent bon temps, començo a cantar una cançó en veu alta, estic content, i de veritat disfrutava del moment)

La següent transició rapidíssima, agafo gels i la gorra i a córrer !!!

començo la primera mitja volta fatal, no donava passes, anava deixant caure els peus i no em trobava bé, així que em replantejo anant baixant el ritme, o parar-me per caminar i estirar abans de continuar, però a partir del km 3 les cames i els peus em responen, i jejejeje (començo a riure una altra vegada, aquest si soc jo), encara no he vist a ningú del club.

Corrents agafo a un company de feina que em va passar en bici, em comenta que te problemes per córrer, i estic una estona amb ell, anem xerrant, però mentres jo em recuperava més, el seu problema li frena, total que començo a tirar a partir de la meva segona volta, i començo a veure gent del nostre Club, que em reconforta i m'agrada saludar a tothom, però a sobre si es del Triatló Sabadell encara més, m'anima tenir gent tan agradable donant-te el seu alè.

Llavors em trobo amb el Modesto, (ja tenia ganes d'agafar-ho jejejejejeje, de molt bon rollo eh!!!!), estic un xic amb ell, i m'anima a seguir endavant, mentrés continuo cada vegada veig a més gent coneguda, Alex Dot, Kevin, Josep, Alex Calvo, Lluís, Oriol & Borlins ..... i m'agrada animar a tothom. (potser em deixo algú i també encara no us conec a tots, perdoneu-me)

Començo la meva ultima volta a tope, perquè tinc els deures fets, he anat tranquil en bici, i les cames em responen, les apreto 4 km. i vaig a un ritme fort, llavors em trobo a l'Ignaci, (jejejejeje, a tu si que et tenia ganes); li comento que ha apretat força en bici, perquè el conec, i ho sento Tusquets, però marxo, perquè em vui provar a mi mateix.

Total que els últims km les cames ja no em donen més, i llavors trec pensaments positius ( aguantar sigui com sigui); i amb les dues polseres i mig mort, el nano em volia donar la primera polsera, jajajajaja, li ensenyo les meves 2 polseres, i em diu que "tu ja ho tens fet llavors", si però no veig l'arribada.

TOTAL que arribo a meta amb un temps de córrer de 1:17 i pico, i molt, molt content, m'encanta patir i passant-ho bé patint jejejeje

Malauradament d'això que li va passar al Kevin, tot va ser rodó, i vui agrair a tots i totes els membres del club Triatló Sabadell, ja presents a Banyoles o no,

perquè Raul, (sin ti, sabes que seguiria haciendo btt, mas solo que la una, y nunca me habria lanzado al agua).

i com que m'ho passo bé amb la gent, m'agradaria muntar una sortida en bici, encara que sigui anar a St Llorenç Savall, però poder anar els màxims integrants del Club.

més endavant proposaré unes dates, i la més votada, seria bo fer un esmorzar de germanor, (jejejejeje)

Així que si tot va bé pel maig o juny ens em de veure les cares amb tothom.

Gràcies

Carlos R.

he tingut problemes amb el Pu... internet i no he pogut escriure abans.

Molt bona cursa a Sant joan amb cinc membres de l'equip.

Al començament de la cursa vam intentar anar junts en Dani, Toni, Lino i jo, al Guillem no el vam veure a la sortida i no vam poder comentar-li. Aquestes eren les intencions, però a l'hora de la veritat cadascú va fer el que va voler o poder. En Toni amb ganes de córrer va apretar força a la cursa a peu, en Dani el va seguir i en Lino i jo ens vam quedar enrera. La cursa eren 2.5 km de pujada i 2,5km de baixada.

A la transició, Dani estic d'acord amb tu que hem de practicar les transicions, ra, en Toni i jo vam sortir junts, i el vaig deixar enrera. La pujada la vaig fer solet, però força cómode. Com sempre, el fet de no tallar completament la circulació va fer aparèixer obstacles al mig del circuit. No pot ser que en una carretera deixin passar un autocar en mig d'una cursa. A més l'autocar va veure la caiguda en bici, es va parar davant nostre, i quan vam arrencar ens vam menjar tot el fum. Va coincidri que era al final del primer tram i anant pendent de l'autocar no vaig veure que havia de girar, fet que em va fer perdre uns segons molt valiosos i perdre el grup amb el que anava.

En fi, que entenc que es difícil tallar el transit, però un autocar...

Al final m'agafa el Toni, m'ajunto amb ell i acabem enganxats literalment. Vaig calcular malament la seva trajectoria d'aturada a boxes i la bici em va sortir per davant al clavar els frens. Molt especatcular però sense consecuencies.

El darrer tram de cursa, força bé, bon ritme, i un altre cursa al sarró.

Us adjunto una foto. No vam trobar al lino ni al Guillem per fer-la dels cinc

Au, una abraçada i bones festes

Àlex

2010/3/28 Toni MuÃ±oz

Bueno bueno,

acabo de llegar de Sant joan, pues despues de la duatlón, me quede a dormir en un camping y hoy esquiada espectacular par recuperar las piernas.

La verdad es que la prueba desde mi punto de vista fue de la siguiente manera: Inicio la carrera a pie muy bien y manqtengo el ritmo hasta el final no sabiendo bien ni el tiempo ni las posiciones del resto del equipo, pues no tenia el garmin encima. inicio la bici muy conservador y regulando mucho, pues tenía panico al segmento de bici, sobretodo con lo poco que había entrenado de bici. Me adelanta Alex en la primera subida, antes del primer kilómetro, lo veo muy fuerte y ni siquiera lo intento seguir. Como bien dice Dani, me imagino que él está detras pues no he visto que me adelantara y decido esperarlo, pero no llega y no llega, así que en el kilometro 5 me engancho a un grupo y conseguimos enlazar al grupo de Alex ya en el kilómetro 18, y nos vamos juntos detrás del máquina que tiraba de mi.

Al llegar a Boxes un pequeño problema de frenado hace que alex me envista justo delante del arbitro principal y casi lo embisto....jejeje...suerte que me coje y evita la caida. Desde entonces Alex se va escapando metro a metro en el durisimo segund segmento de carrera a pie, y SORPRESA.....nos encontramos a Dani delante nuestro....juajuajua....

finalmente llegamos todos a meta en un pañuelo...la prueba ha sido muy divertida y dura como siempre.....a esperar la próxima...