DIARI DE SABADELL, 24/4/2010

BANYOLES 2010

Hola,

us faig la meva petita crónica de Banyoles.

Primer de tot queixar-me a qui va prendre la decissió de reduir la natació a 1500m.

L'aigua no estava gens freda, bé amb el traje jo no la vaig notar. Ni dolor al cap, ni als peus ni mans, no se vosaltres però la decissió va ser exagerada i suposo que per haver rebut pressions. Si no, no l'entenc. Si hi ha unes distancies marcades, s'han de respectar al màxim. Crec que prenent aquestes decissions la proba perd categoria i sembla una costellada.

Bé, ara si la crónica.

Natació molt bé, molt cómode a excepció del començament amb força gent intentar guanyar posicions.

LA primera transició nefasta, ja no tenia intenció de fer-la molt ràpida, però el traje es va quedar encallat, i els "mitjonets" que duia, no van ser gaire fàcils de posar.

A partir d'aquí, la bici va ser tranquila, anar fent, intentant no apretar gaire per agunatar la cursa a peu. Tot i que crec que la primera volta vaig apretar un pel massa per les meves cames. A, comentar que vaig fer una mala elecció en la roba i al començament de la 2 volta vaig haver de treure'm la samarreta de màniga llarga que duia.

I ara a patir, la primera volta més o menys bé, a un ritme de 5' el km, però la 2ª volta es va fer molt dura, havent de parar a caminar algún tram i buscant el positivisme per tot arreu. Sort que la familia estava per allà més la claca de l'equip i d'altres animadors ocasionals.

LA tercera volta ja va ser bufar i fer ampolles, a un ritme lent molt lent però al final vaig poder acabar el meu primer llarga distancia.

Avui pujar i baixar escales em recorda la cursa d'ahir i tot i que ahir pensava que la llarga distancia no està feta per mi, el proper objectiu en ment ja és Balaguer. Espero tenir més cames per aguantar els 21km. Entrenaré més?

Felicitats a tots.

Alex D.

Mi paso por Banyoles no ha sido lo que podríamos llamar fugaz, al contrario me pase un buen ratito arrastrándome....
La verdad que nadé muy tranquilo, como me dijo Modesto sin quemarme pero tampoco tocandome los hue...., en fin
Al salir del Agua creo recordar un mal holor increible, y tuve la oportunidad de probar las aguas putrefactas de la orilla del Estany...
Despues de recibir los ánimos de los compañeros que se aglutinaban entre el pasillo que formaba la gran masa de suporters a nuestro Club, coincido con Dani en boxes y tras una rápida transicion (despues de Sant Joan habia que practicarlas, como nos aconsejó Dani) salí poco despues de él. No obstante no tardó en desaparecer de mi vista.
La primera vuelta en bici la realicé muy suave, y al ver lo bien que iba apreté en la segunda. Fue muy divertido cuando el Jaume y un grupo de seguidores que llebava consigo me cazarón en la subida del inicio de la segunda vuelta. Era dificil competir con ellos, pues en las bajadas y el plano se acoplaban bien detrás de mi...y como no , en los repechos me pasaban la mar de frescos. Luego ya en el puerto del final, decido apretar y me fui sólo.
Luego paso lo que pasó y ese esfuerzo del final me pasó factura en el correr. Lamentable experiencia con mucho sufrir, que quizás sólo puedan entender el Marc, la Nuria, Alex Batan e incluso el Jaume. Ya al final de la primera vuelta me viviernon pensamientos de retirada que compartí con Ramón, el Sempera me dobló a medias de la segunda dandome unas pequeñas instrucciones acerca de que "aquí hay que acabar como sea", el Jaume me adelanto en el abituallamiento del asfalto de la segunda y me acompaño caminando unos metros, y finalmente decidí mi retirada de competición al inicio de la tercera vuelta, en el abituallamiento de boxes. Si no fuera por la Nuria y el Marc, así como por el paso por delante mio de Alex Batan, que iba bastante tocado, no hubiera reiniciado la actividad. Su gran labor sicológica así como que Alex decidiera ir a mi paso, hizo que finalmente pudieramos acabar esta prueba.
Conclusiones, un autentico infierno con un pajarón tremendo...pero muy contento
Saludos, Toni

Les sortides tipus Banyoles (des de dalt) no m'agraden gaire i les trobo perilloses, i vaig sortir des de darrera de tot amb la calma i anar avançant poc a poc acorde al meu nivell nedant. Vaig trigar a divisar la boia de gir, i a partir d'allà millor, fent un gir ben net, i cap a la sortida de l'aigua on una mica més i em passo de llarg. Vaig sortir de l'aigua en 27 minuts, natació molt plàcida, sense cops ni aglomeracions.

La transició la vaig fer lenta, posant-me el maillot, col·locant-me el Garmin, la feinada per treure'm el neoprè. Allà vaig coincidir amb el Toni i el Sempere, i segurament amb el Ramiro i el Josep Carreras. Era difícil passar tanta gent en aquell passadís tan estret, però ho vam aconseguir.

La bici la vaig fer tota l'estona controlant-me les pulsacions, intentant no passar-me, i menjar el que tenia previst (mitja barreta, dos gels, i dos mitjos bidons de "barreges"). Em notava molt fresc, i amb ganes d'apretar més. La primera volta va ser complicada, al sortir la gent tant juntade l'aigua, i tot i que la majoria dels que estaven al voltant meu no tenien intenció d'anar a roda, en molts moments et veies a prop d'algú i havies d'avançar-lo o deixar-li distància. A la segona volta ja estàvem més estirats i vaig poder rodar més tranquil. Em va animar trobar companys com el Carlos, l'Àlex, el Roger.. i algun altre que segurament em deixo.

Em baixo de la bici molt fresc, faig una transició ràpida i començo a còrrer. Aquí també havia d'anar controlant pulsacions, però no hi havia manera de baixar-les, anava 10 per sobre del màxim, i tot i això em trobava còmode. Era un dubte saber com podria còrrer, perquè en els llargs sempre fallo aquí, però tot va anar rodat. Al cap de poc m'atrapa el Roger, que es queda amb mi, i fem una volta i mitja junts, animant-nos a nosaltres mateixos, a altres triatletes, i a gent que seguia la cursa. Tot i anar revolucionat de ritme, em trobava bé de cames, m'havia fotut 2 gels, i decideixo fer els últims 8 kms, apretant les dents, així que deixo al Roger i faig l'última volta amb sensacions de sprint..

Molt satisfet a l'arribada, sobretot per les sensació de fer una bona cursa, poder menjar bé, i arribar ben fresc de cames. Ara amb el dubte de què hagués passat si hagués apretat més en bici..

Però el millor de tot, el nostre equip, 17 participants, tots finishers, alguns debutants, supporters currant com el Ramon i la Francina, uns quants des de la barrera animant (tot i que només vaig veure al Marc, la Belén i les nenes, la Núria, el Jaume i la Maria, la veu de l'Anna, sé que n'hi havia més) i .. molt bon rotllo, moltes ganes, i una victòria aplastant sobre els altres clubs de la ciutat. Em dona la sensació que el triatló de Banyoles ha set com un punt d'inflexió, i aquest equip només mira cap endavant.

Kevin

Hola a tots i totes; voldria dir el que em va semblar el triatló de Banyoles del diumenge; potser perquè em va sortir tot rodat no seré molt crític.

Si que tinc que dir, que jo a l'aigua soc un "patata", i això d'escurçar-ho no em va desagradar, també era la primera vegada que nedava a Banyoles, i la veritat encara no tinc confiança amb mi a l'aigua, però amb un temps de 26 min, per mi suficient.

Abans de començar amb la bici, haig de dir que em falta pràctica per treure'm el neoprè, perquè vaig estar uns minuts enfeinat.

Però res,agafo la bici amb ganes, i miro el cel, i veig un sol enorme, jejejeje això em provoca una sonrisa, (queda clar que no m'agrada el fred); veig al Marc fent fotos, el saludo corrents, com si se m'escapes el tren, començo la primera volta, i encara que tiro, me la prenc amb calma, com a volta de reconeixement, aprofito per menjar, i intentar baixar pulsacions, (no se perquè, però no baixo), alguna vegada que hi havia una pendent cap adalt, darrera meu, veia un grup, com intentant xupar roda, (jejejeje) potser m'agafaven en plà o en baixada, però pujant, no. Llavors apretava i que em seguís qui vulgues, haig de reconèixer que soc una mica putes. (el Ramón anant en moto em va veure, i em saluda, jejejeje, gràcies perquè ja em sento com a casa.)

A la segona volta agafo a la 1ª noia, com a curiositat, perquè després no se si la paso o em deixa ella a mi, però sobretot disfruto del paisatge i del recorregut, perquè és ràpid, però t'has de reservar pel que ve després. ( i continua fent bon temps, començo a cantar una cançó en veu alta, estic content, i de veritat disfrutava del moment)

La següent transició rapidíssima, agafo gels i la gorra i a córrer !!!

començo la primera mitja volta fatal, no donava passes, anava deixant caure els peus i no em trobava bé, així que em replantejo anant baixant el ritme, o parar-me per caminar i estirar abans de continuar, però a partir del km 3 les cames i els peus em responen, i jejejeje (començo a riure una altra vegada, aquest si soc jo), encara no he vist a ningú del club.

Corrents agafo a un company de feina que em va passar en bici, em comenta que te problemes per córrer, i estic una estona amb ell, anem xerrant, però mentres jo em recuperava més, el seu problema li frena, total que començo a tirar a partir de la meva segona volta, i començo a veure gent del nostre Club, que em reconforta i m'agrada saludar a tothom, però a sobre si es del Triatló Sabadell encara més, m'anima tenir gent tan agradable donant-te el seu alè.

Llavors em trobo amb el Modesto, (ja tenia ganes d'agafar-ho jejejejejeje, de molt bon rollo eh!!!!), estic un xic amb ell, i m'anima a seguir endavant, mentrés continuo cada vegada veig a més gent coneguda, Alex Dot, Kevin, Josep, Alex Calvo, Lluís, Oriol & Borlins ..... i m'agrada animar a tothom. (potser em deixo algú i també encara no us conec a tots, perdoneu-me)

Començo la meva ultima volta a tope, perquè tinc els deures fets, he anat tranquil en bici, i les cames em responen, les apreto 4 km. i vaig a un ritme fort, llavors em trobo a l'Ignaci, (jejejejeje, a tu si que et tenia ganes); li comento que ha apretat força en bici, perquè el conec, i ho sento Tusquets, però marxo, perquè em vui provar a mi mateix.

Total que els últims km les cames ja no em donen més, i llavors trec pensaments positius ( aguantar sigui com sigui); i amb les dues polseres i mig mort, el nano em volia donar la primera polsera, jajajajaja, li ensenyo les meves 2 polseres, i em diu que "tu ja ho tens fet llavors", si però no veig l'arribada.

TOTAL que arribo a meta amb un temps de córrer de 1:17 i pico, i molt, molt content, m'encanta patir i passant-ho bé patint jejejeje

Malauradament d'això que li va passar al Kevin, tot va ser rodó, i vui agrair a tots i totes els membres del club Triatló Sabadell, ja presents a Banyoles o no,

perquè Raul, (sin ti, sabes que seguiria haciendo btt, mas solo que la una, y nunca me habria lanzado al agua).

i com que m'ho passo bé amb la gent, m'agradaria muntar una sortida en bici, encara que sigui anar a St Llorenç Savall, però poder anar els màxims integrants del Club.

més endavant proposaré unes dates, i la més votada, seria bo fer un esmorzar de germanor, (jejejejeje)

Així que si tot va bé pel maig o juny ens em de veure les cares amb tothom.

Gràcies

Carlos R.

DUATLO SANT JOAN DE LES ABADESES

he tingut problemes amb el Pu... internet i no he pogut escriure abans.

Molt bona cursa a Sant joan amb cinc membres de l'equip.

Al començament de la cursa vam intentar anar junts en Dani, Toni, Lino i jo, al Guillem no el vam veure a la sortida i no vam poder comentar-li. Aquestes eren les intencions, però a l'hora de la veritat cadascú va fer el que va voler o poder. En Toni amb ganes de córrer va apretar força a la cursa a peu, en Dani el va seguir i en Lino i jo ens vam quedar enrera. La cursa eren 2.5 km de pujada i 2,5km de baixada.

A la transició, Dani estic d'acord amb tu que hem de practicar les transicions, ra, en Toni i jo vam sortir junts, i el vaig deixar enrera. La pujada la vaig fer solet, però força cómode. Com sempre, el fet de no tallar completament la circulació va fer aparèixer obstacles al mig del circuit. No pot ser que en una carretera deixin passar un autocar en mig d'una cursa. A més l'autocar va veure la caiguda en bici, es va parar davant nostre, i quan vam arrencar ens vam menjar tot el fum. Va coincidri que era al final del primer tram i anant pendent de l'autocar no vaig veure que havia de girar, fet que em va fer perdre uns segons molt valiosos i perdre el grup amb el que anava.

En fi, que entenc que es difícil tallar el transit, però un autocar...

Al final m'agafa el Toni, m'ajunto amb ell i acabem enganxats literalment. Vaig calcular malament la seva trajectoria d'aturada a boxes i la bici em va sortir per davant al clavar els frens. Molt especatcular però sense consecuencies.

El darrer tram de cursa, força bé, bon ritme, i un altre cursa al sarró.

Us adjunto una foto. No vam trobar al lino ni al Guillem per fer-la dels cinc

Au, una abraçada i bones festes

Àlex

2010/3/28 Toni Muñoz

Bueno bueno,

acabo de llegar de Sant joan, pues despues de la duatlón, me quede a dormir en un camping y hoy esquiada espectacular par recuperar las piernas.

La verdad es que la prueba desde mi punto de vista fue de la siguiente manera: Inicio la carrera a pie muy bien y manqtengo el ritmo hasta el final no sabiendo bien ni el tiempo ni las posiciones del resto del equipo, pues no tenia el garmin encima. inicio la bici muy conservador y regulando mucho, pues tenía panico al segmento de bici, sobretodo con lo poco que había entrenado de bici. Me adelanta Alex en la primera subida, antes del primer kilómetro, lo veo muy fuerte y ni siquiera lo intento seguir. Como bien dice Dani, me imagino que él está detras pues no he visto que me adelantara y decido esperarlo, pero no llega y no llega, así que en el kilometro 5 me engancho a un grupo y conseguimos enlazar al grupo de Alex ya en el kilómetro 18, y nos vamos juntos detrás del máquina que tiraba de mi.

Al llegar a Boxes un pequeño problema de frenado hace que alex me envista justo delante del arbitro principal y casi lo embisto....jejeje...suerte que me coje y evita la caida. Desde entonces Alex se va escapando metro a metro en el durisimo segund segmento de carrera a pie, y SORPRESA.....nos encontramos a Dani delante nuestro....juajuajua....

finalmente llegamos todos a meta en un pañuelo...la prueba ha sido muy divertida y dura como siempre.....a esperar la próxima...

STAGE LA MOLINA 2010

Tot comença el divendres 5 de març quan el primer grup arriba i a l’ una de la matinada i entren a una garage que no era el que els hi tocava dormir i es van espantar. Aquí comença la conya, fins que entren al garage del Jaume i la Núria. Va haber una mica d’ enbolic amb les claus, però al final van dormir tots al lloc adient. Va haber de tot, segons comentaris escoltats al dia següent, roncs, pets, …

A l’ endemà vam pujar l’ Eva, Javi i jo i quina sorpresa la nostra quan vam coincidir amb el Jaume, la Núria i els nens a prop de Cal Rosal, a on ens vam aturar a fer un bon esmorçar ( hi ha fotos ). Un cop recuperades forces, vam continuar cap a la Molina, a on l’ Anna, Oriol i Modesto ja estaven esquiant. El Joan i l’ Helena van sortir a passejar per les pistes i van fer un bon trekking sobre neu. El Jaume, Núria, Javi i jo ens vam enfilar cap amunt per trobar-nos amb els esquiadors a un bar de dalt de les pistes. La Núria i el Javi amb grampons i el Jaume i jo amb esquís de muntanya. Nomès va ser una petita escursió, ja que le els dos esquiadors vam tenir problemes amb les serretes i no hi havia manera de poguer pujar per una pista negra. Al final, café i coca cola al bar i cap a casa. El Jaume ens va acompanyar a l’ apartament i es va agafar l’ equip d’ esquí i cap a dalt una altra vegada. El Julio, Javi i jo vam sortir a rodar mitja hora per la Molina amb un sol esplèndid però amb una mica de fred. Desprès dinar per torns ( un plat de sopa i un pollastre farcit que mare meva com estava ) i sobretaula ( vam riere molt ).

A l’ hora del partit, vam anar a la bolera de la pista llarga a mirar-lo però vam acabar fent el campionat ( més que campionat, pique ) de futbolí. Oriol i Xavi VS Joan i Modesto. Al final, dos a dos i tots contents. Cap a les nou de la nit, vam anar cap a Ger a un restaurant molt petit peró molt acollidor, a on vam sopar molt bé. Lloc recomanat pel Jaume i la Núria, que per cert estava tot molt bó. Desprès a descansar que al dia següent tocava una altra vegada matxacar.

El Joan, Helena, Julio, Anna, Oriol i Modesto, el diumenge, enfilaven camí cap a la Tossa d’ Alp per arribar al refugi. Van tenir problemes amb el temps i no van poguer fer cim tots, però es van fer un fart de pujar. El Javi i l’ Alex van sortir a correr per desprès anar a fer una passejada amb raquetes amb la Gemma i l’ Uxía. L’ Eva i jo vam anar cap a Guils Fontanera, per probar jo l’ esquí de fons però estil patinador. Vaig agafar monitor una hora per poguer aguantar-me en peus, però com veureu a les fotos, tinc estil i tot. Llàstima el temps, que es va girar i no va fer molt bó. Al final, un parell d’ hores practicant i tots cap al restaurant de la Molina a fer una paella com deu mana ( hi ha foto hi tot ).

En resum, cap de setmana molt divertit i molt lucratiu. Cada vegada que es fa un stage, tots aprenem alguna cosa, ja sigui en el camp esportiu com en l’ humà. Tots em compartits moments molt especials i jo em quedo amb la sobretaula del dissabte, a on crec que tots ens ho vam passar molt bé.

Xavi

Dissabte vem estar tot el dia l'Oriol, l'Anna i jo a les pistes fen ells esqui alpi i jo snow fins que va arribar el crack del Jaume i es va afegir, preguntal-li a l'Oriol com pasa el Jaume per sota de les seves cames esquiant, es per flipar, va ser un bon dia. Despres un gran dinar preparat per la Nuria i mes tard cap a la bolera a fer campionat de futbolí, gran pique de germans Llobet. Ens van portar a sopar a no se quin poble, el menjar molt bo, pero vem saturar el petit restaurant i vem estar tres hores per sopar, pero molt be.Tornada cap a la Molina amb ruta alternativa amb la Ruth, ens vem perdre i ala a pujar la collada a la 1 del matí i sense gasolina, vem arribar de miracle.
Diumenge bon esmortzar a casa del Jaume i la Nuria i distribucio d'activiats, Jaume i fills esqui alpi, Xavi esqui de fons, Javi i Alex a correr i finalment Julio, Anna, Oriol, Joan, Elena i Jo a pujar la Collada fins el niu de l'aguila (refugi) amb grampons, jo em vaig penjar les botes i la taula de snow per baixar fent snow per les pistes ( ja veureu foto madelman surfero,jejeje) a les 10.30 començavem a pujar per la pista olimpica, molt dura.A mitat de cami l'Anna , l'Oriol i el Julio plequen i tornen enrere, continuem el Joan, l'Elena i jo pujant per la pista de la collada en direccio al refugi on haviem quedat amb el Jaume per fer un tentempie.Anem pujant i em despenjo de la parella fins que em trobo al Jaume i em diu que queda poc , llavors decideixo continuar i esperar-los al refugi, pero mentida quedava un huevo encara, (ens va enredar) i con ja anava al meu ritmet vaig tirar amunt, Joan i Elena anavem darrera pero tirant amunt. El cel comença a tapar-se i arriba la boira no es veia res ni a un pam de la cara, aconsegueixo arribar al refugi tot sol. Una vegada a dalt serien prop de les 13, veien que no arriba ningu em fotu un bocata, coca cola i galletes i res que no arriba ningú, el temps empitjora i decideixo posar-me els trastos de snow i tirar avall, jo tot llest de mi no portava telefon i era impossible localitzar-me, pero en aquell moment entra una pister al refugi cridant ¡Modesto! ¡Modesto! algu es diu ¡Modesto!, bueno doncs jo li respong, tampoc hi havia ningu mes, pobreta no era molt espavilada, estava mes sol que la una alla dalt. Em diu, un home i dos nens t'estan esperant a la pista per baixar amb tu pero no poden arribar al refugi, (no es podia i no deixavem estava molt fotut). Doncs ala, taula als peus i avall, no ens vem trobar era molt dificil, al Jaume i als nens els van fer baixar i jo vaig tirar avall, de mentres al campament base el Jaume va mobilitzar a la tropa, l'Oriol buscant el telefon del refugi per poder localitzar-me , i ho va aconseguir,el Jaume parlant amb els pisters perque em trobessim, la veritat un bon desplegament de recerca em poc temps, jo de mentres baixant amb la meva taula de snow per les pistes tot content. Arribo a baix i m'em vaig caminant cap a l'apartament i em trobo tot el moviment de recerca, deu ni do.El Joan i l'Elena van arribar al final de la pista fins al tele-huevo, no van poder arribar al refugi perque no es veia res, però van fer tota pujada, molt be campions!!. Al final tot genial duxeta i ala tots a atacar la paella que hi havia gana, recollida de trastos i cap a casa, i colorin colorado esta historia se ha acabado.
Ha esta un cap de setmana molt xulo, em rigut molt el Jaume i la Nuria han estat genial tot perfecte, una felicitacio per tots i a por la proxima.
Modesto

CURSA 10 K STA.MARGARIDA I ELS MONJOS

Arriba tard però s´ha de penjar

UN TRIATLO EN PLE FEBRER

El dissabte finalment uns quants del Club Triatló Sabadell vam poder participar, tot i el diluvi de la nit anterior, en la matinal esportiva-triatlètica, acompanyats d'un dia molt assolellat, i vam poder estrenar la nova roba de l'equip, i lluir les marques dels nostres patrocinadors.

A les 8:50 finalment ens vam tirar a l'aigua 4 nedadors: el Juan Infantes, el Marc Oliveras i el seu germà i en Kevin, per nedar els 1000 metres de la primera etapa del triatló, amb els temps següents:

Els germans Oliveras després d'una pausa a falta d'uns 100 metres, van fer uns 18 minuts, seguits d'en Kevin amb 18'24 i el Juan amb 19'20

La transició amb molta calma, amb el canvi de roba, preparació de bicicleta, i trobada amb els ciclistes que vingueren a acompanyar-nos en la segona etapa: el Javi i el Modesto, abans d'enfilar camí direcció a la carretera de Matadepera, carretera de Castellar i pujada a Sant Llorenç. Després de trams suaus, trams forts, alguns pals, els primers van arribar bastant agrupats, alguns més sobrats que d'altres: Modesto, Marc i germà, Kevin, Juan Infantes en un temps de 56'40 pels 22 kms del recorregut cronometrat, tot i el vent de cara direcció Sant Llorenç, i uns 7 minuts més tard, el Javi que s'havia fet quasi tot el recorregut sol després de quedar despenjat al principi.

L'ocasió s'ho mereixia, i vam disfrutar a l'aire lliure d'un bon esmorzar, abans de tornar cap a Sabadell, on ens vam dirigir cap a l'hípica La Granja, per fer l'última etapa: la cursa a peu, on ja només vam quedar el Juan i en Kevin (únics que van completar les 3 etapes), arribant en un apretat esprint que va quedar pendent de foto-finish en un temps de 29'31, i 30 segons més tard el Javi. El recorregut a peu es va haver de reduir finalment, degut a que ja s'estava fent tard, i problemes físics d'algun dels triatletes.

DUATLO DE IGUALADA

Per algo és el quart any que hi vaig, sempre m'hi he trobat bé en aquest duatló, i cada any hi ha millor nivell. Lot de regals molt generós comparat amb altres curses, a més d'avituallament de final de cursa molt complet (a part de begudes, brou calent, amanida de cigrons i ilimitats entrepans de butifarra... m'he posat com un bacó). Aquest any, també molt bé el tema aparcament, podent deixar el cotxe just al costat de les pistes d'atletisme.
Hi he trobat a faltar un punt d'avituallament d'aigua enmig del primer tram de cursa a peu, i que d'un punyetero any tanquin la finestra i ens posin calefacció jeje

La gent d'Igualada estan fent molts d'esforços, i mica en mica van sortint fruits, tan en la millora del duatló, com en el creixent nombre de participants locals, nous duatletes/triatletes i nous equips de triatló.

En quan a nosaltres, participació important, erem 7 del nostre equip i vam acabar tots. La sortida esbojarrada, l'Òscar ni el vaig veure, jo anava a 4 clavats, i el Gonzalo, Enric i Alex davant meu com uns cohets. Com la veterania és un grau, vaig tirar de paciència i vaig resistir la temptació de seguir a les gacelas, que 6 kms per aquell circuit es fan molt llargs, i mica en mica vaig anar recuperant posicions, fent un parcial a 4'20, que està força bé tenint en compte l'estat actual. Per aquí devia coincidir amb el Guillem (vam fer un parcial similar), però no el vaig veure.

En bici, vaig començar una mica ofegat per trobar una roda, i en un repetxó em van passar un grup molt fort que no vaig poder seguir. Un altre moment de paciència, una estona sol, sense posar-me nerviós ni desgastar-se, i a esperar a que em cacés el següent grup, m'uneixo a aquest, quasi sempre a cua, i l'aguanto fins al final, creixent amb el que trobàvem per davant, i perdent a gent que no podia seguir el fort ritme sobretot a la baixada, que bèstia, jo anava cagat, al final arribant junts uns 30-35, i col·locant-me entre els 5 primers per poder sortir a còrrer amb una lleugera avantatge.

I per fi, un segon tram de còrrer en condicions, l'estratègia de tejón en bici va funcionar, i em va permetre sortir a còrrer amb bones cames i repetir un ritme de 4'20, i no enfonsant-me com faig habitualment corrent a 5' el km.

Content a l'arribada, 1h12, dos minuts menys que al 2009 estant més fluix, primera prova de la temporada, i amb bones sensacions, físiques i tàctiques. Poc després van arribar l'Àlex i l'Enric, als demés ja no els vaig veure.

Al final, vam coincidir pocs per fer la foto, no teníem càmera, ens vam desperdigar, i després no vam tornar a coincidir, no sé si els demés en vau fer alguna.. Aquesta tarda us passaré les fotos i crònica del triatló social per etapes de dissabte, on vam coincidir uns quants en una bona matinal d'esport, i estrenant els nous uniformes.

DUATLO DE REUS

Campió de Catalunya 55-59

L´equip amb el nivell més alt del duatló

Ahir a Reus feia una mica de fresca, crec que el cotxe marcava 2ºC quan vam arribar al CN Reus Ploms. Res que no es pugui aguantar amb un petit escalfament.Gràcies a la nova samarreta vaig conèixer l'Oscar i ja que el Ramon estava enfeinat l'Àngel ens va fer la foto d’equip, conjuntament amb el Lino. Un equip “d’alçada”!!!El tram a peu pels carrers de Reus em va fer adonar que els duatlons són ràpids, molt ràpids. Jo que sóc molt mediocre en això de córrer i bici, vaig córrer el primer tram de 6km a 4’25 aprox i anava dels últims, quina bogeria!! El tram de bici va tenir dues parts. L’anada amb mitges altíssimes i tothom pensant “que bé que vaig” i la tornada amb mitges baixíssimes pel vent en contra, sort que vaig poder enganxar-me amb un grup.Un punt en contra de la Duatló fou la seguretat en el tram de bici. Posar-te en una autovia amb moltes entrades i sortides i poca gent vigilant i no tallant el transit és una temeritat. La Belén, que va debutar, va endur-se un ensurt quan un cotxe darrera seu va frenar en sec en veure-les (anàven dues noies) va fer cop de volant i va xocar contra la mitjana. Ja imagino que necessites molta gent per assegurar el tram de bici, però segur que hi ha altres recorreguts que no són tan perillosos i necessites menys gent. I això sumat a que hi ah gent que va fer més km dels que tocàven ja que estava mal senyalitzat i repeteixo amb poca gent de la organització.El segon tram a peu, sense gaire historia, una volteta ràpida i un altre al sarró. Objectiu, anar fent cames per Banyoles... Ara, potser hauré de fer tirades més llargues, no?En Lino per sorpresa seva, va pujar al podi més alt, l’Óscar va fer un temps magnífic i jo content per fer un temps bastant bo amb la bici.Proper objectiu, arreglar el canvi per diumenge que ja m’he apuntat a Igualada. Aleix, aquesta tarda ens veiem!

TRIATLO BLANC DE TUIXENT

L´Àlex disfrutant a Tuixent (la Francina al fons)