MATARO

Ei, companys!!!!

vaja tela, això de fer-se mal !!!!! el pitjor es anar a l'hospital 4 hores d'espera, tinc el tendó trencat , no m'han pogut fer res haig d'anar a l'especialista per veure com l'arreglan, (perque fa mal el cabron).
Bueno el meu primer triatlo sprint, i ja tinc anecdota, em vaig trencar el tendó del dit de fer el pajarito jo solet posan-me el neopre i a la sortida amb el Marc em vaig donar conte del mal que em fotia, però com que no podia fer res i quedaven 10 minuts per sortir ,donc a tomar por culo i a la agua pato, que per cert la natacio va ser agonica, no podia adelantar, uns per sobre del altres tot el segment de natacio, horrible vaig patir mes per no ofegar-me que per anar a fort, no em va agradar gens la sensació, però menos mal que va ser poca estona, a la transició es on vaig patir molt amb la ma esquerre no em podia treure el neopre i vaig trigar un mon, em va pasar tot deu, no pasa res agafo la bici i merda casi no podia frenar ni canviar, pero es igual em vaig ficar una mica tard en un grup i ala a tope, per cert es un perill tanta gent en grup, van haver algunes hosties guapes, fa una mica de por, pero es va molt rapid en mig d'un peloton, no havia experimentat mai aquesta sensasió, deu ni do. despres a correr , quina asfixia al final, vas tota l'estona a fondo, però despres de tot em va sortir bastant be. Espero en el pròxim que no em pasi ja res que sempre tinc alguna, cago en todo....jejejeje, una experiencia diferent, per no dir dura, pero mola.
Per cert Alex gracies per la pinça de les galetes i a l'Oriol per l'apaño al dit, gracies això vaig fer una siesta de puta mare.
Ala nus vemos prontito,

Modesto

GAVA

El 23 de maig de 2010 23:19, Kevin ha escrit:

A Gavà un bon triatló, amb prop d'un miler de persones, repartides en distàncies olímpica i sprint. El recorregut força atractiu, natació a 2 voltes, fent el gir fora de l'aigua, amb una mar força tranquileta, una transició llarguíssima, el circuit de bici bastant ràpid, però amb bastants girs, rotondes (la majoria només marcades amb cons a terra, cosa que feia confondre una mica), i algun repetxó que feia força mal. La cursa a peu, a 2 voltes paral·lel a la platja, força animat, però havent de soportar la solana que ja queia.

Els triatletes del club allà presents, hem fet tots l'olímpic, però sortint en dues sortides diferents. A la primera, l'Àlex, l'Oriol i jo. L'Àlex ha nedat molt bé, i més tard hem sortit l'Oriol i jo, arribant junts a la transició. A boxes l'Oriol una mica marejat, i jo agafant la bici i a per feina, a veure si remuntava una mica. Tot i fer una bona bici, la llàstima de no haver atrapat a un grup força gran que haviem tingut molt a prop, i fent els 40kms amb un grup molt petit. A la T2 arribem l'Àlex i jo bastant juntets, i fem quasi tota la cursa a peu separats per uns 40 metres, i ens anem creuant i animant amb l'Oriol a cada volta. Amb els ànims de l'Anna i l'Oriol, fan que em vagi animant els últims kms i pugui retallar la distància que em portava l''Alex, i al final arribem els dos exhausts a l'arribada, separats només per 13 segons, i uns minuts després arriba l'Oriol.

A la segona sortida, en Joan Roig, debutant en la distància, fa una bona cursa, i aconseix acabar força content, i baixant de 3 hores. Poc després arriba el Javi.

Pel què fa a la classificació per equips, millor deixar-ho per a proves del circuit, ja que molts no comptaven com a que erem d'un club, i només surten 6 o 7 equips amb 3 components o més... Però nosaltres satisfets, de que hem fet un bon paper.

Una llàstima que l'Anna no hagi pogut còrrer avui, però ha estat allà fent de supporter i animant-nos a tots i fent algunes fotos. Gràcies!. Recupera't aviat, i a tornar-hi

Hola,

no gaire cosa a afegir a la cursa d'ahir.

La natació molt cómode, no se'm va fer gens pesada, i això que surtir de l'aigua per tornar a entrar no m'agrada gens.

En fi, vaig sortir bastant ben posicionat, com a Sitges, fet que em va facilitar trobar grups de bici ràpids i aconseguir una mitja superior als 35km/h, ara, pensava que havia fet un molt bon temps en bici i el Dani m'ha tret crec més de 3'.

La cursa a peu, ja s'havia que arribaria tocat i tot i que he aguantat bastant bé el ritme, no he pogut seguir al Dani quan m'ha passat quedant 2km. Ara, molt satisfet dels 46' i escaig que he fet.

Així doncs, bon entrenament per Balaguer. Per cert, que ens trobarem al segment de bici?

Ahir em deien que no tenen clar el darrer port de muntanya ja que sembla ser que la carretera està bastant malmesa.

Bona setmana a tots

Per cert a Mataró intentaré fer de fotògraf.

Àlex Dot

Ironcat

Ja que ningú dona el primer pas, m’ atreveixo jo a fer la primera crònica de l’ Ironcat.

A les 7 del matí ens trobem tots a la línia de sortida de la platja de l’ Arquitecte de l’ Ampolla amb un unic pensament, ser Finisher. L’ aigua no estava molt freda i amb el neoprè es podia aguantar. Un cop a l’ aigua si que es notava la temperatura baixa un cop passaven els metres però no hi havia temps per pensar en res més que completar els 3.800 metres de natació. Va haver alguns abandonaments a l’ aigua però la resta continuava a la seva. Un cop fora de l’ aigua, semblava com si m’ haguès emborratxat i no anava del tot dret. Al box baix haver d’ aguantar-me per poguer vestir-me, el meu centre de gravetat s’ havia trastocat. Agafo la bici i m’ aventuro en una odisea que si no estàs allà no t’ ho pots creure, 180 kilòmetres contra el vent. El vent era tan fort que hi havia estones que anaves de contat, com si pedalesis passant per un peralte d’ una pista de velòdrom ( em va dir una dona en l’ avituallament de Camarles que bufava a 60-70 kilòmetres per hora ). Quan picaba de cara era imposible i les cames s’ anaben desgastant. A la cinquena volta va aparèixer la debilitat i estic a punt d’ abandonar. Pel meu cap van passar moltes coses però nomès una era la correcta, continuar i acabar com siguès ( les paraules de la meva dona eren: Xavi com al Camino de Santiago, Xino-Xano fins acavar ) i allò em va fer aguantar i acabar el sector de bici. Vaig començar la última volta plorant com un nen per tot el que sabia que em venia a sobre i nomès pensava en que l’ aire no hi estiguès en aquesta última volta. Cada cop el vent pujaba de velocitat i era pitjor el rodar amb ell. La meta estaba més a prop però el cos ja començaba a avisar que tenia mancança de forces i que m’ havia d’ espabilar. Gràcies als crits d’ ànim de la gent i d’ altres corredors tires endavant i completes les voltes que calguin. Un cop a meta, em canvio i em disposo a fer la marató. És qüestió d’ acabar com sigui el que nomès faltava, 42 kilòmetres i 192 metres. Tota la gent que em feia costat em portaven cap a la meta. Les tres primeres voltes no em van costar molt però la quarta ja passava factura. A la cinquena volta vaig caminar i quan em van donar l’ última pulsera, l’ Oriol em va donar ales i vaig correr fins a meta com no ho havia fet en tota la prova.

La millor sensació, acabar aquest Ironman de la mà de la meva dona Eva, que tota l’ estona em feia costat i vaig tenir el privilegi d’ entrar de la seva mà i amb la criatura que ara porta a dins i que com el seu futur papá, ja ha sigut Finisher. Ara li toca amb ell/ella acabar aquest Ironman, vindre a la vida.

Vull donar les gràcies a tots el integrants de l’ equip, per l’ acompanyament als entrenos i als que vau estar presents a la prova, pel ànims i la força que em vau transmetre per poguer assolir l’ objectiu ( Oriol, Anna, Carlos, Modesto, Kevin i Juan ). Al meu cunyat, pels entrenos plegats i aquest pique sano que portem. Als meus germans, cunyades i nebots pel suport oferit abans, durant i desprès de la prova, sense ells no haguès sigut possible. A Jordi i Eva, que vam venir expresament des de Castellgalí per veurem acabar, ara ja m’ heu vist acabar la prova més dura del triatló. A tots els que em vau enviar missatges d’ ànims i que vaig recordar en moments de recaiguda En especial a la meva dona per al seva comprensió i l’ ajut que sempre m’ ha donat i oferit, i les forces trasmeses per ser Finisher. També, la força que em va donar la criatura que neixerà, si tot va bé i Deu vol, el pròxim novembre que em va fer treure forces d’ on no hi havia.

Com sempre he dit ( és el que ara mateix sento desprès de fer l’ Ironman ) :

EL DOLOR ES PASAJERO, LA GLORIA ES PARA SIEMPRE.

Gracies i fins aviat ( si em deixo algú, l’ hi demano disculpes ).

Xavier Iglesias

Ironcat

Hola, la meva versió no és tant bonica com la de l'Oriol, però allà va:

Primer de tot donar les gràcies a tot l'equipàs, sorbretot a l'Oriol i a l'Anna que van mantenir informats a la meva família que estava a l'altra punta de Catalunya en un campionat de gimnàsitca artísitica infantil (Medalla bronze la meva filla).

També donar les gràcies al Modesto que em va acompanyar una volta al córrer, al Kevin per les fotos que encara no he vist però suposo que estaran OK, al Carlos i al Juan pels ànims que em donaven cada vegada que ens veiem, i al Vranko que no va tenir collons de fer un striptis com a Balaguer.

Ara em vaig a fer al pilota al presi: Felicitar a l'organització, jutges i a la federació, perquè la veritat és que estava molt ben organitzat, els avituallaments i tot en general va estar molt bé.

La crònica: Poc a afegir, la natació a mi em va anar més o menys com ho tenia previst, vaig perdre una mica de temps perquè un esbarat al principi em va donar un cop que em va fer saltar les ulleres i me les vaig haver de tornar a col·locar, però em va anar bé perquè així se'm van desentel.lar. A la segona volta vaig notar una mica d'onades però res excepcional. Transició OK (lenta perquè no em podia treure el neoprè).

Bici; la primera volta recuperant-me del fred de la natació, em tremolaven fins i tot les orelles, i la resta el vent horrible que no ens deixava avançar; poca estona d'esquena, la resta lateral que havies de vigilar de no caure al mig d'un camp d'arròs i quan venia de cara plat petit i pinyó gros (12- 14km/h), era frustrant, només pensava que amb tot l'entrenament que portava no em servia de res, però vaig mantenir la calma i endavant. (No en tinc ni idea dels temps per volta, ni si anava més ràpid o lent?) Però jo que pensava fer una mitja de sobre 30Km/h, em vaig quedar pels 24. El consol és què el vent era per tots igual.

Córrer: Perfecte, excepte pel rebombori de panxa que portava entre el pa amb nocilla, barretes energètiques casolanes, gels, isostar, coke, aigua, plàtans, taronges..... què menys que mal de panxa. Cada vegada que menjava o bevia quelcom estava 5' amb mal de panxa, a part d'això em vaig sentir superbé, anava bé de polsacions i de cames. A la meitat de la marató em vaig emocionar al veure que ja era quasi segur que acabava el meu primer IRON encara que fos a peu. Però no, vaig seguir corrent, molt content i feliç fins arribar a la meta, allà vaig haver de fer el cor fort per no plorar d'emoció (GRAN ERROR perquè a la que em vaig girar hi havia un participant que plorava com una magdalena, o sigui que hauria d'haver escaltat a plorar jo també).

El meu problema és que em va encantar, potser hauré de trucar al David per entrenar junts pel 2012.

Lluís

Ironcat

Llevas toda la razón Kevin,a pesar del huracan fue un grandísimo día, lo primero antes de todo es dar mil gracias a todos los del club por el esfuerzo que hicisteis para venir a animar (Oriol,Carlos,Kevin,Modesto,Infante,Anna,Branko,Ramon,...),no tengo palabras para describir las sensaciones de veros animando como locos en cada vuelta de bici y en toda la carrera a pie,fue impresionante!!!.

Ahora voy con mi ladrillo que comienza el viernes por la tarde que Xavi y yo salimos a dar una vuelta por el circuito en bici y ya vemos que el viento ya pegaba fuerte, por la noche cenamos en l'ampolla y si nos descuidamos, por culpa del restaurante empalmamos con la salida del IRONCAT, tardaron una eternidad en servidnos y salimos de allí mas tarde de las 11, me voy a la cama a la 24:15 y el ruido descomunal del viento en el bungalow hace que no me duerma hasta las dos menos cuarto de la noche y si tenemos en cuenta que me tenía que levantar a las 5 de la mañana me dan unas horas de sueño de 3 horas, ya empezamos mal!!
Nos vamos desde el camping hasta boxes montados en bici y ya hay que hacer malabarismos para no caerse de la bici, llegamos a boxes y lo dejo todo preparado en bolsas, nos ponemos el neopreno y pa la playa, nos tiramos a probar el agua, yo no la noto fria,se da la salida y a intentar coger cada uno su sitio (en mi caso es muy fácil, de los últimos), al girar la primera boya me doy cuenta de que el mar esta algo movido, cogemos un ritmo trote cochinero y vamos pasando boyas , raro es pero esta vez no tuve problemas en ver las boyas, hago la primera vuelta y las sensaciones son muy buenas, la segunda voy un poco mas despistado porque hay menos cabezas de referencia pero aun puedo seguir a gente y acabo sin ningún tipo de problema con un tiempo de 1:20',clavo lo previsto, pero con unas sensaciones mucho mejores de lo que yo esperaba.
Cojo las cosas de la bici y me voy a una carpa a vestir me de ciclista,tardo mucho en cambiarme cerca de 9'y cogemos la bici con bastantes ganas, los primeros km se hacen bien porque el viento te da de culo pero en uno de los cambios de dirección de la carretera me doy cuenta que esto va a ser un infierno, el viento da de cara y de costado,hay que poner plato pequeño,la primea vuelta la hago en 1.:07, la segunda 1:09 (Xavi me va sacando tiempo y Luis y yo vamos a escasos 100m)ya veo que será imposible estar en la media prevista de 27-28 km/h y dejo de mirar la velocidad media del cuenta quilometros y de mirar los tiempos por vuelta, me mentalizo que con este viento huracanado el tiempo en bicicleta va a ser horrible y decido que no vale la pena forzar,entre tanto voy comiendo y bebiendo bien, paro en cada avituallamiento personal a recibir mas comida,poner me crema protectora y hablar con la familia, la tercerá vuelta ya sale a 1:15' y decido ir con cadencia y con un pulso no superior a 140 ppm,mientras tanto veo que Xavi va rodando muy bien acoplado y cada vez me saca mas ventaja, yo sigo a lo mio sin poner me nervioso y pensando que tarde o temprano se acabará la bici (no hay mal que 100 años dure) , hay tramos donde tengo que poner el 25 y la velocidad no pasa de 11-12 km/h y la bici va de medio lado (flipo cuando me dobla el Robert y veo que a su casco aero se le a volado la mitad), en la quinta vuelta me doy cuenta que le recupero tiempo a mi cuñado,me hace gestos de estar un poco fastidiado, LLuis sigue muy cerca mio,al comienzo de la última vuelta me pasa mientras aprovecho para comer y sin a dar me cuenta lo pierdo de vista,en esta última vuelta me da la sensación que viento pasa de huracan a ciclón, como te sueltes de mano para comer te vas al suelo y da practicamente en todo el circuito pero como me encuentro bien de cabeza y piernas, sigo con plato pequeño y pensando en positivo, esto ya se acaba, comienza mi punto fuerte, llego a boxes con un tiempo en bici de 7h30' a una media de 24 km/h (iluso de mi que pensaba rondar la 6h30'), vuelvo a tardar mucho en cambiarme pero me da lo mismo ya no me viene de 5' mas o menos.
Comienzo a correr y tengo por delante 6 vueltas de 7km, las sensaciones son muy buenas y comienzo vigilando de no pasarme de pulso que esto es muy largo, la primera vuelta 36'00 (alucino,voy a 5'08"/km), la segunda en 37' y la tercera en 38', voy parando en cada avituallamiento combinando aquarius, agua, coca-cola, fruta y algún gel, me siento muy bien,se agradecen los ánimos de todos que no se como pero estabais por todo el circuito, me mentalizo que tarde o temprano ira bajando el ritmo, la cuarta vuelta hago 41'30", la quinta 42'40",ya se nota el cansacio pero aun me queda gasolina para acabar apretando acabando la última vuelta en 39' (maratón en 3:54'),llego a meta y entro con mi peque en un brazo y un cartel con el nombre de mi hija en el otro y supercontento de la vida, el tiempo de 13:05' no es lo que yo esperaba pero dado las circunstancias que se dieron y mi entreno , me doy por satisfecho.

En cuanto al IRONCAT tengo que decir que me ha encantado,un diez, una prueba muy familiar pero muy profesional, donde se cuida mucho al triatleta popular, excelentes circuitos, buenos avituallamientos y genial para que los acompañantes puedan seguir la carrera y animarte en todo momento, tengo muy claro que volveré ( si es posible con menos viento) al IRONCAT 2012. David

TRIATLO DE EL PRAT

A les 6,30 del matí el dia s'aixecava amb molt mala pinta de cara al Prat, no obstant s'oposo que són coses d'aquesta triatló, doncs diuen que sempre plou al Prat.
Arribem al voltant de les 8 del matí al parking del costat de boxes el Marc, (que en aquesta ocasió ens feia costat com a espectador i fotògraf de luxe, escalfant les piles de cara a Sitges on ja si hi participarà) i jo mateix. Allà ens trobem a l'Enric (que portava 24 hores sense dormir degut a la guardia que havia tingut a la feina), al Ramon, al Javi i a l'Alex Dot, que avui també gaudia de l'espectacle des de darrera de les barreres.
L'aigua molt freda, jo diria que bastant més freda que a Banyoles, fins al punt que mentre nedava m'han donat tal cop al nas que no m'he n'he adonat fins que no he vist la sang a les ulleres (ara si que em fa mal), sens dubte degut a l'efecte analgèsic del fred.
L'aigua s'ha fet molt ràpid, encara que molt agònica. Els ritmes d'un "B" i un "Sprint" son tant diferents....La bici a mitjanes espectacular, m'he posat darrera un màquina del Prat, que pel que es veu a perdut les ulleres a l'aigua i em coincidit a la bici, no vegis com anava, tot acoplat, recordo poques vegades mirar al contakilòmetres i anar per sota de 40, hem anat agafant gent, agonitzant els primers kilòmetres, però amb el temps s'ha format un grup d'uns 40-50 triatletes i aquella situació m'ha ofert una protecció perfecte per recuperar de cara a la cursa a peu. A l'arribar a boxes el grup s'ha tallat degut a un accident al final de la pujada del túnel, just abans d'entrar a boxes i cadascú a arribat com a pogut, doncs gairebé ens fan parar per l'ambulància. Crec que el noi s'ha degut de fer bastant de mal.
Ja a la cursa a peu molt bon ritme, marxant del triatleta del Sabadell que anava amb mi a la bici. Degut a això dedueixo un bon temps d'uns 20 pelats ja que no se perquè no surten els meus temps de la bici y la cursa a peu.
Al final, a boxes ens hem tornat a trobar tots, confirmant que tothom havia finalitzat en perfectes condicions.
Ens veiem a Sitges,

Toni

DIARI DE SABADELL, 24/4/2010

BANYOLES 2010

Hola,

us faig la meva petita crónica de Banyoles.

Primer de tot queixar-me a qui va prendre la decissió de reduir la natació a 1500m.

L'aigua no estava gens freda, bé amb el traje jo no la vaig notar. Ni dolor al cap, ni als peus ni mans, no se vosaltres però la decissió va ser exagerada i suposo que per haver rebut pressions. Si no, no l'entenc. Si hi ha unes distancies marcades, s'han de respectar al màxim. Crec que prenent aquestes decissions la proba perd categoria i sembla una costellada.

Bé, ara si la crónica.

Natació molt bé, molt cómode a excepció del començament amb força gent intentar guanyar posicions.

LA primera transició nefasta, ja no tenia intenció de fer-la molt ràpida, però el traje es va quedar encallat, i els "mitjonets" que duia, no van ser gaire fàcils de posar.

A partir d'aquí, la bici va ser tranquila, anar fent, intentant no apretar gaire per agunatar la cursa a peu. Tot i que crec que la primera volta vaig apretar un pel massa per les meves cames. A, comentar que vaig fer una mala elecció en la roba i al començament de la 2 volta vaig haver de treure'm la samarreta de màniga llarga que duia.

I ara a patir, la primera volta més o menys bé, a un ritme de 5' el km, però la 2ª volta es va fer molt dura, havent de parar a caminar algún tram i buscant el positivisme per tot arreu. Sort que la familia estava per allà més la claca de l'equip i d'altres animadors ocasionals.

LA tercera volta ja va ser bufar i fer ampolles, a un ritme lent molt lent però al final vaig poder acabar el meu primer llarga distancia.

Avui pujar i baixar escales em recorda la cursa d'ahir i tot i que ahir pensava que la llarga distancia no està feta per mi, el proper objectiu en ment ja és Balaguer. Espero tenir més cames per aguantar els 21km. Entrenaré més?

Felicitats a tots.

Alex D.

Mi paso por Banyoles no ha sido lo que podríamos llamar fugaz, al contrario me pase un buen ratito arrastrándome....
La verdad que nadé muy tranquilo, como me dijo Modesto sin quemarme pero tampoco tocandome los hue...., en fin
Al salir del Agua creo recordar un mal holor increible, y tuve la oportunidad de probar las aguas putrefactas de la orilla del Estany...
Despues de recibir los ánimos de los compañeros que se aglutinaban entre el pasillo que formaba la gran masa de suporters a nuestro Club, coincido con Dani en boxes y tras una rápida transicion (despues de Sant Joan habia que practicarlas, como nos aconsejó Dani) salí poco despues de él. No obstante no tardó en desaparecer de mi vista.
La primera vuelta en bici la realicé muy suave, y al ver lo bien que iba apreté en la segunda. Fue muy divertido cuando el Jaume y un grupo de seguidores que llebava consigo me cazarón en la subida del inicio de la segunda vuelta. Era dificil competir con ellos, pues en las bajadas y el plano se acoplaban bien detrás de mi...y como no , en los repechos me pasaban la mar de frescos. Luego ya en el puerto del final, decido apretar y me fui sólo.
Luego paso lo que pasó y ese esfuerzo del final me pasó factura en el correr. Lamentable experiencia con mucho sufrir, que quizás sólo puedan entender el Marc, la Nuria, Alex Batan e incluso el Jaume. Ya al final de la primera vuelta me viviernon pensamientos de retirada que compartí con Ramón, el Sempera me dobló a medias de la segunda dandome unas pequeñas instrucciones acerca de que "aquí hay que acabar como sea", el Jaume me adelanto en el abituallamiento del asfalto de la segunda y me acompaño caminando unos metros, y finalmente decidí mi retirada de competición al inicio de la tercera vuelta, en el abituallamiento de boxes. Si no fuera por la Nuria y el Marc, así como por el paso por delante mio de Alex Batan, que iba bastante tocado, no hubiera reiniciado la actividad. Su gran labor sicológica así como que Alex decidiera ir a mi paso, hizo que finalmente pudieramos acabar esta prueba.
Conclusiones, un autentico infierno con un pajarón tremendo...pero muy contento
Saludos, Toni

Les sortides tipus Banyoles (des de dalt) no m'agraden gaire i les trobo perilloses, i vaig sortir des de darrera de tot amb la calma i anar avançant poc a poc acorde al meu nivell nedant. Vaig trigar a divisar la boia de gir, i a partir d'allà millor, fent un gir ben net, i cap a la sortida de l'aigua on una mica més i em passo de llarg. Vaig sortir de l'aigua en 27 minuts, natació molt plàcida, sense cops ni aglomeracions.

La transició la vaig fer lenta, posant-me el maillot, col·locant-me el Garmin, la feinada per treure'm el neoprè. Allà vaig coincidir amb el Toni i el Sempere, i segurament amb el Ramiro i el Josep Carreras. Era difícil passar tanta gent en aquell passadís tan estret, però ho vam aconseguir.

La bici la vaig fer tota l'estona controlant-me les pulsacions, intentant no passar-me, i menjar el que tenia previst (mitja barreta, dos gels, i dos mitjos bidons de "barreges"). Em notava molt fresc, i amb ganes d'apretar més. La primera volta va ser complicada, al sortir la gent tant juntade l'aigua, i tot i que la majoria dels que estaven al voltant meu no tenien intenció d'anar a roda, en molts moments et veies a prop d'algú i havies d'avançar-lo o deixar-li distància. A la segona volta ja estàvem més estirats i vaig poder rodar més tranquil. Em va animar trobar companys com el Carlos, l'Àlex, el Roger.. i algun altre que segurament em deixo.

Em baixo de la bici molt fresc, faig una transició ràpida i començo a còrrer. Aquí també havia d'anar controlant pulsacions, però no hi havia manera de baixar-les, anava 10 per sobre del màxim, i tot i això em trobava còmode. Era un dubte saber com podria còrrer, perquè en els llargs sempre fallo aquí, però tot va anar rodat. Al cap de poc m'atrapa el Roger, que es queda amb mi, i fem una volta i mitja junts, animant-nos a nosaltres mateixos, a altres triatletes, i a gent que seguia la cursa. Tot i anar revolucionat de ritme, em trobava bé de cames, m'havia fotut 2 gels, i decideixo fer els últims 8 kms, apretant les dents, així que deixo al Roger i faig l'última volta amb sensacions de sprint..

Molt satisfet a l'arribada, sobretot per les sensació de fer una bona cursa, poder menjar bé, i arribar ben fresc de cames. Ara amb el dubte de què hagués passat si hagués apretat més en bici..

Però el millor de tot, el nostre equip, 17 participants, tots finishers, alguns debutants, supporters currant com el Ramon i la Francina, uns quants des de la barrera animant (tot i que només vaig veure al Marc, la Belén i les nenes, la Núria, el Jaume i la Maria, la veu de l'Anna, sé que n'hi havia més) i .. molt bon rotllo, moltes ganes, i una victòria aplastant sobre els altres clubs de la ciutat. Em dona la sensació que el triatló de Banyoles ha set com un punt d'inflexió, i aquest equip només mira cap endavant.

Kevin

Hola a tots i totes; voldria dir el que em va semblar el triatló de Banyoles del diumenge; potser perquè em va sortir tot rodat no seré molt crític.

Si que tinc que dir, que jo a l'aigua soc un "patata", i això d'escurçar-ho no em va desagradar, també era la primera vegada que nedava a Banyoles, i la veritat encara no tinc confiança amb mi a l'aigua, però amb un temps de 26 min, per mi suficient.

Abans de començar amb la bici, haig de dir que em falta pràctica per treure'm el neoprè, perquè vaig estar uns minuts enfeinat.

Però res,agafo la bici amb ganes, i miro el cel, i veig un sol enorme, jejejeje això em provoca una sonrisa, (queda clar que no m'agrada el fred); veig al Marc fent fotos, el saludo corrents, com si se m'escapes el tren, començo la primera volta, i encara que tiro, me la prenc amb calma, com a volta de reconeixement, aprofito per menjar, i intentar baixar pulsacions, (no se perquè, però no baixo), alguna vegada que hi havia una pendent cap adalt, darrera meu, veia un grup, com intentant xupar roda, (jejejeje) potser m'agafaven en plà o en baixada, però pujant, no. Llavors apretava i que em seguís qui vulgues, haig de reconèixer que soc una mica putes. (el Ramón anant en moto em va veure, i em saluda, jejejeje, gràcies perquè ja em sento com a casa.)

A la segona volta agafo a la 1ª noia, com a curiositat, perquè després no se si la paso o em deixa ella a mi, però sobretot disfruto del paisatge i del recorregut, perquè és ràpid, però t'has de reservar pel que ve després. ( i continua fent bon temps, començo a cantar una cançó en veu alta, estic content, i de veritat disfrutava del moment)

La següent transició rapidíssima, agafo gels i la gorra i a córrer !!!

començo la primera mitja volta fatal, no donava passes, anava deixant caure els peus i no em trobava bé, així que em replantejo anant baixant el ritme, o parar-me per caminar i estirar abans de continuar, però a partir del km 3 les cames i els peus em responen, i jejejeje (començo a riure una altra vegada, aquest si soc jo), encara no he vist a ningú del club.

Corrents agafo a un company de feina que em va passar en bici, em comenta que te problemes per córrer, i estic una estona amb ell, anem xerrant, però mentres jo em recuperava més, el seu problema li frena, total que començo a tirar a partir de la meva segona volta, i començo a veure gent del nostre Club, que em reconforta i m'agrada saludar a tothom, però a sobre si es del Triatló Sabadell encara més, m'anima tenir gent tan agradable donant-te el seu alè.

Llavors em trobo amb el Modesto, (ja tenia ganes d'agafar-ho jejejejejeje, de molt bon rollo eh!!!!), estic un xic amb ell, i m'anima a seguir endavant, mentrés continuo cada vegada veig a més gent coneguda, Alex Dot, Kevin, Josep, Alex Calvo, Lluís, Oriol & Borlins ..... i m'agrada animar a tothom. (potser em deixo algú i també encara no us conec a tots, perdoneu-me)

Començo la meva ultima volta a tope, perquè tinc els deures fets, he anat tranquil en bici, i les cames em responen, les apreto 4 km. i vaig a un ritme fort, llavors em trobo a l'Ignaci, (jejejejeje, a tu si que et tenia ganes); li comento que ha apretat força en bici, perquè el conec, i ho sento Tusquets, però marxo, perquè em vui provar a mi mateix.

Total que els últims km les cames ja no em donen més, i llavors trec pensaments positius ( aguantar sigui com sigui); i amb les dues polseres i mig mort, el nano em volia donar la primera polsera, jajajajaja, li ensenyo les meves 2 polseres, i em diu que "tu ja ho tens fet llavors", si però no veig l'arribada.

TOTAL que arribo a meta amb un temps de córrer de 1:17 i pico, i molt, molt content, m'encanta patir i passant-ho bé patint jejejeje

Malauradament d'això que li va passar al Kevin, tot va ser rodó, i vui agrair a tots i totes els membres del club Triatló Sabadell, ja presents a Banyoles o no,

perquè Raul, (sin ti, sabes que seguiria haciendo btt, mas solo que la una, y nunca me habria lanzado al agua).

i com que m'ho passo bé amb la gent, m'agradaria muntar una sortida en bici, encara que sigui anar a St Llorenç Savall, però poder anar els màxims integrants del Club.

més endavant proposaré unes dates, i la més votada, seria bo fer un esmorzar de germanor, (jejejejeje)

Així que si tot va bé pel maig o juny ens em de veure les cares amb tothom.

Gràcies

Carlos R.

DUATLO SANT JOAN DE LES ABADESES

he tingut problemes amb el Pu... internet i no he pogut escriure abans.

Molt bona cursa a Sant joan amb cinc membres de l'equip.

Al començament de la cursa vam intentar anar junts en Dani, Toni, Lino i jo, al Guillem no el vam veure a la sortida i no vam poder comentar-li. Aquestes eren les intencions, però a l'hora de la veritat cadascú va fer el que va voler o poder. En Toni amb ganes de córrer va apretar força a la cursa a peu, en Dani el va seguir i en Lino i jo ens vam quedar enrera. La cursa eren 2.5 km de pujada i 2,5km de baixada.

A la transició, Dani estic d'acord amb tu que hem de practicar les transicions, ra, en Toni i jo vam sortir junts, i el vaig deixar enrera. La pujada la vaig fer solet, però força cómode. Com sempre, el fet de no tallar completament la circulació va fer aparèixer obstacles al mig del circuit. No pot ser que en una carretera deixin passar un autocar en mig d'una cursa. A més l'autocar va veure la caiguda en bici, es va parar davant nostre, i quan vam arrencar ens vam menjar tot el fum. Va coincidri que era al final del primer tram i anant pendent de l'autocar no vaig veure que havia de girar, fet que em va fer perdre uns segons molt valiosos i perdre el grup amb el que anava.

En fi, que entenc que es difícil tallar el transit, però un autocar...

Al final m'agafa el Toni, m'ajunto amb ell i acabem enganxats literalment. Vaig calcular malament la seva trajectoria d'aturada a boxes i la bici em va sortir per davant al clavar els frens. Molt especatcular però sense consecuencies.

El darrer tram de cursa, força bé, bon ritme, i un altre cursa al sarró.

Us adjunto una foto. No vam trobar al lino ni al Guillem per fer-la dels cinc

Au, una abraçada i bones festes

Àlex

2010/3/28 Toni Muñoz

Bueno bueno,

acabo de llegar de Sant joan, pues despues de la duatlón, me quede a dormir en un camping y hoy esquiada espectacular par recuperar las piernas.

La verdad es que la prueba desde mi punto de vista fue de la siguiente manera: Inicio la carrera a pie muy bien y manqtengo el ritmo hasta el final no sabiendo bien ni el tiempo ni las posiciones del resto del equipo, pues no tenia el garmin encima. inicio la bici muy conservador y regulando mucho, pues tenía panico al segmento de bici, sobretodo con lo poco que había entrenado de bici. Me adelanta Alex en la primera subida, antes del primer kilómetro, lo veo muy fuerte y ni siquiera lo intento seguir. Como bien dice Dani, me imagino que él está detras pues no he visto que me adelantara y decido esperarlo, pero no llega y no llega, así que en el kilometro 5 me engancho a un grupo y conseguimos enlazar al grupo de Alex ya en el kilómetro 18, y nos vamos juntos detrás del máquina que tiraba de mi.

Al llegar a Boxes un pequeño problema de frenado hace que alex me envista justo delante del arbitro principal y casi lo embisto....jejeje...suerte que me coje y evita la caida. Desde entonces Alex se va escapando metro a metro en el durisimo segund segmento de carrera a pie, y SORPRESA.....nos encontramos a Dani delante nuestro....juajuajua....

finalmente llegamos todos a meta en un pañuelo...la prueba ha sido muy divertida y dura como siempre.....a esperar la próxima...